Basilio

Nom llatí: Ocimum Basilicum Gènere: família Labiate Noms populars: alfàbrega, pebre alemany, espígol reial Descripció de la planta: herba anual, de fulla tufa, de 50 cm d’alçada, fulles ovoides, lleugerament dentades, flors petites, blanques, de color rosat a vermell porpra Origen: Probablement prové de L'Índia, al nord dels Alps, l'alfàbrega no creix a l'aire lliure Cultiu: es cultiva en jardins o cultures, és molt sensible al fred.

Parts vegetals d’ús medicinal

L'herba sencera (sense arrels)

Ingredients

Olis essencials, bronzejadors, flavonoides

Efectes curatius i ús d'alfàbrega

Basilio SIDA digestió, utilitzat per pèrdua de gana, flatulències, estómac problemes, restrenyiment. Inquietud i nervioses insomni hi ha altres indicacions. L’alfàbrega s’utilitza com a espècia des de temps remots i es valora com una espècia estimulant i digestiva per als aliments grassos. Actualment s’utilitza sovint a la cuina.

Preparació d'alfàbrega

A més del seu ús com a espècia, l’alfàbrega també es pot fer per preparar un te: aboqui 1⁄4 l d’aigua bullent sobre 1 a 2 culleradetes d’alfàbrega muntades, deixeu-les infusionar de 10 a 15 minuts, coleu-les i beveu-ne una tassa. de te sense sucre segons es requereixi. Com a cura (especialment per als crònics flatulències) Podeu beure 2 tasses de te diàriament durant una setmana, fer una setmana de descans i, després, una setmana beure 2 tasses de te d'alfàbrega cada dia.

Combinació amb altres plantes medicinals

L’alfàbrega s’utilitza sovint com a component que millora el sabor a l’estómac i als te digestius (per exemple, es pot combinar amb melissa, farigola, anís, camamilla, menta, dent de lleó, celidonia, carxofa)

Efecte secundari

cap conegut