En el trastorn obsessiu-compulsiu (sinònims: Anancasm; anancastic depressió; neurosi anancàstica; neurosi impulsiva; reacció psiconeuròtica compulsiva; ruminació neuròtica; ruminació psicògena; trastorn psicogènic amb pensaments obsessius; reacció psiconeuròtica amb pensaments obsessius; acte predominantment compulsiu; ritual predominantment obsessiu; pensaments obsessius i actes obsessius, barrejats; acció obsessiva; idees obsessives; trastorn obsessiu; neurosi obsessiva; fòbia obsessiva; reacció obsessiva; rumia obsessiva; síndrome obsessiva; síndrome de la imaginació obsessiva; ICD-10 F42. -: Trastorn obsessiu-compulsiu) implica pensaments, impulsos o accions desagradables repetitius que persisteixen almenys durant 2 setmanes la majoria dels dies, s’experimenten com a pertanyents a la persona i se’ls resisteix (almenys parcialment i sovint sense èxit).
El trastorn obsessiu-compulsiu és un trastorn neuropsiquiàtric i pertany a trastorns mentals.
El trastorn obsessiu-compulsiu es pot dividir en les formes següents:
- Pensaments / remugacions predominantment obsessius (ICD-10 F42.0).
- Agressivitat
- Contingut religiós
- Contingut sexual
- Pol · lució
- Malalties
- Infecció, contagi
- Actes / rituals predominantment compulsius (CIM-10 F42.1).
- Compulsió col·lectiva
- Obligació de la repetició
- Obligació d’autocastigament
- Control de la compulsió (freqüent)
- Obligació de rentar (freqüent)
- Obligació de la comanda
- Pensaments obsessius i actes compulsius, mixtos (en més del 90% dels pacients; CIM-10 F42.2).
- Altres trastorns obsessivocompulsius (CIM-10 F42.8), per exemple, forma subclínica d’actes compulsius difícils de diagnosticar
- Lentitud obsessiva, sense especificar (ICD-10 F42.9).
Els homes es veuen afectats més sovint per les compulsions de control i les dones per les compulsions de rentat.
Relació de sexes: homes i dones es veuen afectats per igual. Alguns estudis han trobat una prevalença de vida augmentada per a les dones. En infància, els nens es veuen afectats una mica més sovint que les nenes.
Pic de freqüència: els trastorns solen manifestar-se en l'adolescència (postpubertal) o adults joves (<30 anys). Fins i tot es poden produir en nens. Els nens primogènits són freqüentment afectats. Poques vegades es veuen afectades les persones> 50 anys. L’edat mitjana d’inici és de 20 anys.
La prevalença (freqüència de la malaltia) és de l’1 al 3% (prevalença vitalícia; a Alemanya). Trastorns obsessiu-compulsius amb aparició primerenca (infància i adolescència) es produeixen amb una prevalença de l’1-3%. Subclínic OCD es produeix amb una prevalença del 2%.
Curs i pronòstic: sovint el trastorn no es reconeix ni es tracta adequadament. En la majoria dels casos, passen 10-17 anys abans que les persones afectades siguin tractades adequadament. La malaltia progressiva lentament i sovint es descriu com a crònica. L’aparició de la malaltia abans dels vint anys és un factor de risc per a una evolució desfavorable, especialment per als homes. El trastorn obsessiu-compulsiu causa considerables estrès en la vida quotidiana dels afectats. Com abans teràpia s’inicia, millor és el pronòstic.
Comorbiditats (malalties concomitants): en pacients amb trastorn obsessiu-compulsiu, importants comorbiditats psicològiques (trastorns depressius, Trastorn de pànic, fòbia social, trastorns de l'alimentació, alcohol dependència) i comorbiditats dermatològiques (tricotil·lomania /cabell arrencada: extracció compulsiva del propi cabell, dermatitis (reacció inflamatòria de la pell) a causa d’un rentat excessiu de les mans o del cos) són evidents en el curs de la malaltia.
