Acromion

introducció

L'acromion (en grec "os de l'espatlla", syn. Acromion, alçada de l'espatlla) és l'extrem lateral de l'escàpula (spina scapulae). En els humans, l'acromion forma el punt més alt de la omòplat. Es tracta d'un procés ossi aplanat que es troba a l'extrem lateral del omòplat.

Funció de l'acromion

Juntament amb la clavícula, l'acromion forma el fonament ossi de l'espatlla. D’una banda, serveix de punt d’origen dels músculs i, de l’altra, forma una connexió articulada amb la clavícula adjacent, permetent girar l’espatlla contra la clavícula.

Anatomia

L’acromió es divideix en diferents zones, sent la zona superior (Fàcies superior) el punt de partida de diferents músculs. Les següents parts de l’acromió s’asfereixen i serveixen com a punt d’origen del múscul deltoide: Les altres dues parts del múscul deltoide troben el seu origen en altres parts de l’espatlla. El seu punt d'origen comú és una superfície rugosa a la húmer (Tuberositas deltoidea).

El múscul deltoide té diverses funcions: a la vora lateral del omòplat, l'os es troba directament sota la pell i es pot palpar fàcilment aquí. A la vora medial de l'acromion, forma una connexió articulada amb el clavícula (clavícula). Aquesta articulació s’anomena articulació acromioclavicular (Articulatio acromioclavicularis).

En aquesta articulació, l’omòplat (omòplat) gira contra la clavícula. La restricció d’aquest moviment és causada principalment pel lligament entre acromion i clavícula (Ligamentum acromioclaviculare). - superfície superior (fàcies superiors)

  • Vora lateral (lateral) de l’acromió
  • Determina el contorn de l'espatlla
  • Participa en gairebé tots els moviments de l'espatlla. La seva funció principal, però, és el moviment d’extensió del braç a l’espatlla cap al lateral (segrest).