Els adductors serveixen per apropar una part del cos al cos (adducció= dirigir, lat. adducere = conduir, tirar). Els adductors pertanyen al grup dels músculs esquelètics.
Els seus antagonistes són els segrestadors, que allunyen una part del cos del tronc. Els adductors del cuixa es divideixen en tres capes. El grup adductor superficial, mitjà i profund.
Tots els adductors estan inervats pel nervi obturador, a excepció dels músculs pectina i magnus adductor, que a més reben fibres del femor i del ciàtic els nervis. A més dels adductors del cuixa, també hi ha un adductor al peu i a la mà. El grup adductor superficial de la cuixa està format per
- El múscul pectineu s'origina al pecten ossis pubis (protrusió òssia del os púbic) i s’adjunta a la linea pectinea de la cuixa os (fèmur).
S'utilitza per a adducció de la cuixa. També pot girar i doblegar la cuixa exteriorment. - El múscul llarg adductor s’origina a la part superior del os púbic (ramus superior des Os pubis) i s’estén fins a la part mitjana de la línia aspera del fèmur.
Es troba al centre de la part posterior de l'os de la cuixa. Aquest múscul també s’utilitza per adducció i també doblega la cuixa al Articulació del maluc. - El múscul gracilis s’origina a la part inferior del os púbic (ramus inferior des Os pubis) i a la símfisi.
S'estén fins a la tíbia i comença allà per sota del cap de la tíbia juntament amb els músculs sartorius i semitendinosus. Atès que el múscul gracilis s'estén tant pel maluc com pel maluc articulació del genoll, és l'únic múscul de dues articulacions de tot el grup adductor. A la Articulació del maluc causa tant flexió com adducció, al articulació del genoll participa en la rotació i flexió interna.
Només el múscul adductor brevis pertany al grup adductor mitjà. Igual que el múscul gracilis, s’origina a la part inferior de l’os púbic (ramus inferior des Os pubis) i està unit a la part mitjana de la línia aspera del fèmur (labium mediale de la linea aspera del fèmur). Això també serveix per a adducció i contribueix amb una petita part a la flexió i rotació externa al Articulació del maluc.
El grup adductor profund consisteix en el múscul adductor gran (magnus) i petit (minimus):
- El múscul magnus adductor s’origina a partir de la tuberositat isquial (tuber ischiadicum) i de la part més petita de la isqui (ramus ossis ischii). Comença a la part mitjana de la línia aspera a la part posterior de l’os de la cuixa (labrum mediale de la linea aspera del fèmur). Una altra gran part d’aquest múscul s’uneix a l’epicondil medial de la cuixa.
Es considera l’adductor més fort de tot el grup d’adductors. També estira la cuixa a l’articulació del maluc. A més, les fibres musculars properes a l’articulació del maluc (proximal) poden girar la cuixa cap a l’exterior, mentre que les fibres musculars distants del maluc (distal) giren la cuixa cap a l’interior.
- El múscul adductor mínim es considera una divisió del múscul adductor gran. Per tant, té el mateix origen i fixació que el múscul magnus adductor. La seva funció consisteix en la adducció i rotació externa de la cuixa a l'articulació del maluc.
L’al·lucis adductor muscular consisteix en dos caps musculars que tenen un origen diferent. El caput transversal s'origina al càpsula articular del 3r al 5è articulació metatarsofalàngica, el caput obliqui s'origina a l'os cuboïdal (Os cuboideum), a l'os esfenoide extern (Os cuneiforme lateral) i al 2n - 4t metatarsià os. La base comuna es troba a la base del dit gros.
El dit gros és així adduït, és a dir, portat al segon dit. La innervació d’aquest múscul té lloc a través del nervi plantar lateral. El múscul adductor pollicis té una estructura similar a l’adductor del peu.
Aquest múscul també consta de dos caps musculars. El caput obliquum s'origina a la cap os (Os capitatum), el caput transversum s’origina al tercer os metacarpal (Os metacarpale III). Els dos caps comencen pel costat medial de l'os sesamoide.
Mitjançant això, el múscul condueix a la adducció del polze. També és imprescindible per al moviment d 'oposició al articulació de la sella del polze. Aquí el polze es mou al palmell de la mà.
