Condició celíaca

Sinònims en un sentit més ampli

Enteropatia sensible al gluten, Sprue natiu, Intolerància al gluten Ortografia alternativa: malaltia celíaca

Epidemiologia Freqüència

A Europa, aproximadament 1 de cada 500 habitants pateix malaltia celíaca. Les dones es veuen afectades més sovint que els homes. La malaltia sol aparèixer per primera vegada a Barcelona infància (= primera manifestació); si els adults pateixen malaltia celíaca, això sol produir-se a la 3a i 4a dècada de vida.

El intolerància al gluten persisteix de per vida, només l’anomenada forma transitòria de la malaltia celíaca a infància pot regressar. Un 10-15% dels familiars dels celíacs pateixen o també en són afectats intolerància al gluten. Algunes malalties es produeixen amb més freqüència intolerància al gluten, com Ulrich Síndrome de Turner, trisomia 21, diabetis mellitus tipus I o malalties autoimmunes.

La malaltia celíaca és una reacció d’intolerància del cos al gluten i es manifesta com una alteració de la digestió (= digestió) i l’absorció dels components dels aliments a partir del intestí prim (=duodè). El trastorn de la digestió i l’absorció s’anomena col·lectivament malassimilació. Els pacients amb malaltia celíaca tenen intolerància al gluten o hipersensibilitat.

El gluten és una proteïna de cereal, una proteïna adhesiva que es troba a: Si els malalts ingereixen gluten, en pateixen diarrea, malabsorció (= absorció pertorbada dels components dels aliments) i pèrdua de pes a causa de danys a la membrana mucosa del intestí prim: la membrana mucosa de l’intestí prim superior es remodela, les vellositats de l’intestí prim, importants per a l’absorció dels components dels aliments, retrocedeixen i augmenta la profunditat de les criptes (= depressions tubulars de la membrana mucosa, situades entre les vellositats). A nivell microscòpic, l’alterat intestí prim ara s'assembla a la imatge de l'intestí gros (=còlon), motiu pel qual en la celiaquia es parla d’una colonització de la membrana mucosa de l’intestí prim.

  • Wheat
  • Ordi
  • Rye
  • Civada
  • Espelta o
  • S'inclou l'espelta verda.

Causa Establiment

La intolerància al gluten és una malaltia en la qual sistema immune produeix anticossos (substàncies de defensa) contra components del cos (= anticossos autoimmunes). En el cas de la malaltia celíaca, anticossos estan presents contra la glutaminasa dels teixits, un enzim (proteïna) que és component de moltes cèl·lules del cos. La reacció del autoanticossos amb la gliadina, un component del gluten, provoca l'activació del sistema immune, de manera que les cèl·lules inflamatòries migren cap a la membrana mucosa de l'intestí prim i hi mantenen una reacció inflamatòria. Les vellositats de l’intestí prim, fines protuberàncies de l’intestí prim mucosa, que serveixen per absorbir els nutrients de l’intestí prim, desapareixen (= atròfia). Això significa que l’absorció de nutrients de l’intestí a l’interior sang ja no és possible ni està severament restringit.