Anatomia de l'articulació del genoll | Exercicis de fisioteràpia de genoll

Anatomia de l'articulació del genoll

L’articulació més gran del cos, el genoll, és la connexió entre la part inferior i la superior cuixa. Està compost per l'extrem inferior del fèmur (cuixa os), l’extrem superior de la tíbia (os de la canya) i la ròtula (ròtula). Per tant, és una interacció de diversos parcials articulacions.

Atès que les estructures òssies no s’ajusten exactament les unes a les altres pel que fa a la seva forma, hi ha alguns dispositius auxiliars: per exemple, l’altiplà pla de la tíbia (extrem superior de la tíbia). Els còndils rodons del cuixa l’os es mou en aquest altiplà amb un moviment de lliscament. Una síndrome comuna en corredors que afecta precisament aquestes estructures és síndrome de la punta rotuliana, també conegut com jumpers-knee.

A la part posterior del genoll, a la buit del genoll, El tendons dels músculs posteriors de la cuixa, els anomenats músculs isquiocrurals o isquiotibials, corren des de dalt i les insercions dels músculs de la vedella corren des de baix. Per evitar una gran fricció entre ossos i tendons, diverses borses s’emmagatzemen temporalment en aquestes estructures. Els lligaments i les càpsules articulars són responsables de l’anomenada estabilitat passiva al articulació del genoll.

  • Per tal d'adaptar les dues formes per obtenir un moviment òptim i distribuir les càrregues de manera uniforme per tota la junta, hi ha dos meniscs al articulació del genoll.
  • Per garantir l’estabilitat, els lligaments creuats anterior i posterior travessen la meitat del genoll. Els noms d’aquests lligaments es deriven del fet que, quan es veuen des de la part frontal, es creuen al mig del genoll. Mantenen les dues articulacions ossos junts i evitar que rellisquin cap endavant o cap enrere.
  • Des dels laterals, el genoll es manté unit pels lligaments col·laterals (lligaments col·laterals), que estiren un cop cada dreta i esquerra a través de la bretxa articular.
  • El lligament més gran i fort (tendó i cuixa tendó de ròtula) discorre per sobre del ròtula a la part davantera. Venint dels forts quàdriceps múscul femoral, fixa el ròtula cap a l’anterior articulació del genoll, la pressiona contra la cuixa i es fixa a la tíbia per sota de l'articulació del genoll.