Artèria caròtida

informació general

Tres artèries diferents es coneixen convencionalment com a caròtides artèria. La primera és la gran caròtida comuna artèria i les dues artèries que en surten, l’artèria caròtida interna i l’artèria caròtida externa.

Artèria caròtida comuna

L’artèria carotis communis, també coneguda com a “caròtida artèria”O artèria caròtida, és el més comú cap artèria. Atès que s'explica profundament a la coll i acompanya l'esòfag i tràquea des pit cap al cap, també s’anomena artèria caròtida. El seu pols és fàcilment palpable a la coll.

Funciona en parelles a banda i banda del coll i s’origina al costat dret del tronc braquiocefàlic i al costat esquerre principalment directament de l’arc aorta. En els humans es divideix en una artèria externa i interna en la "bifurcació caròtida". L'alçada de la bifurcació caròtida varia d'una persona a una altra i pot situar-se entre la segona i la sisena vèrtebra cervical.

En la majoria de la gent es troba al nivell del quart vèrtebra cervical. El sinus caròtid es troba a la sortida de l’artèria caròtida interna. Està equipat amb receptors de pressió (baroreceptors) i controla el sang pressió al sistema arterial. A partir d’aquí, la informació sobre la pressió es transmet al cervell i la cor. A més, certs quimioreceptors en aquesta àrea mesuren el contingut de diòxid de carboni (CO2), l’oxigen i el valor del pH a la sang.

Artèria caròtida interna

L’artèria caròtida interna, també anomenada artèria caròtida interna, és una de les d'un sol ús i multiús. que subministren l’humà cervell. També subministra l’ull humà amb oxigenat sang a través de l’artèria oftàlmica. El curs de l’artèria caròtida interna es divideix en quatre parts.

La part del coll (pars cervicalis) s’estén des de la seva sortida de la gran artèria carotis communis fins a la seva entrada a la base del crani. Al principi, normalment es troba darrere de l’artèria caròtida externa més petita (Arteria carotis externa) i després continua cap al centre, on arriba a la base de la crani. En aquesta part del coll, l’artèria caròtida interna no desprèn cap branca.

La part del coll és seguida de la part òssia petrosa (pars petrosa). Hi corre per l'os petros i continua inicialment cap amunt, abans de fer un arc a la paret frontal de la cavitat timpànica i després funcionament cap al cos ossi esfenoide. Aquest arc també s’anomena genoll caròtid.

La pars petrosa desprèn diverses branques a la cavitat timpànica (Arteriae caroticotympanicae) i al canalis pterygoideus (Arteria canalis pterygoidea). A la zona de l’obertura interna del canal carotidi, l’artèria carotis interna sovint només està coberta per la part dura meninges (dura mater). Directament a l'interior de la base del crani, l'artèria caròtida travessa el sinus cavernós, raó per la qual aquesta part s'anomena pars cavernós.

En aquesta zona, l'artèria fa un altre arc en forma de S des de la part inferior cap enrere fins a la part superior frontal. Això s’anomena sifó caròtid. En aquesta part, la caròtida desprèn branques a la neurohipòfisi (Arteria hypophysialis inferior), el trigemin gangli (Rami ganglionares trigeminales), el dur meninges (Rami meningeus) i el sinus cavernós (Rami sinus cavernosi).

Després de trencar el dur meninges, la caròtida es transforma en el seu "cervell part ”(pars cerebralis). Aquesta part es troba a l’espai subaracnoïdal de la base del cervell. En aquesta secció, va des de la part inferior cap enrere fins a la part superior frontal i immediatament després passa la seva branca cap a l’ull (artèria oftàlmica).

Normalment, aquesta part també dóna lloc a l’artèria comunicant posterior, que forma part del circule arteriosus cerebri i connecta la regió actual i posterior del cervell. Després del lliurament de l’artèria coroidea anterior, que subministra diverses estructures cerebrals, l’artèria carotis interna es divideix en l’artèria cerebral anterior (artèria cerebral anterior) i la mitja (artèria cerebral mitjana). Aquestes dues artèries subministren una gran part del cervell.

L’artèria caròtida interna es pot dividir en 4 seccions: Pars cervicalis: comença al sinus carotidi i continua a través del canal carotidi fins al base del crani. Pars petrosa (os petrós): corre a través de l'os temporal i cap a la cavitat timpànica, on fa un arc cap endavant, també conegut com el genoll caròtid. Es troba molt a prop del plexe venós.

Pars cavernosa: discorre per l'interior de la base del crani i pel sinus cavernós. Pars cerebralis: s’executa a l’espai subaracnoideu de la base del cervell d’esquena cap endavant. També hi ha una segona divisió segons criteris clínics.

Aquí, la pars cerebralis i la cavernosa es divideixen addicionalment en segments C1-5. L’artèria carotis externa no es pot dividir en segments. - Pars cervicalis (part del coll): comença pel sinus caroticus i es mou a través del canal carotidi cap al base del crani.

• Pars petrosa: travessa l’os temporal i puja cap a la cavitat timpànica, on fa un arc cap endavant, també conegut com el genoll caròtid. Es troba molt a prop del plexe venós. - Pars cavernosa: discorre per l'interior de la base del crani i pel sinus cavernós.
• Pars cerebralis: s’executa a l’espai subaracnoideu de la base del cervell d’esquena cap endavant. L'A.carotis interna té 4 seccions:
• El pars cervical no es ramifica. - La pars petrosa desprèn el ramus caroticotympanicus (cavitat timpànica) i l'A. Canalis pterygoidei (canal).
• La pars cavernosa es divideix en 6 branques: la R. tentorii basalis, la R. tentorii marginalis, la R. meningeus (meninges), la R. sinus cavernosi (sinus), la A. hypophysialis inferior (hipòfisi) i la R. ganglionis trigeminalis (trigeminal gangli). - El pars cerebralis també té 7 branques. La R. clivi, la A. hypophysialis superior (glàndula pituitària), l'A. oftalmica (ull) i l'A. choroidea anterior són artèries clàssiques.

L’artèria comunicant posterior, la A. cerebri media i la A. cerebri anterior, en canvi, formen parts del circulo arteriós. Es tracta d’una anastomosi circular que connecta les zones de flux de l’Aa. carotis i l'Aa.

vertebralis i està destinat a crear una determinada equilibrar en cas de reducció del flux sanguini. L’A. Carotis interna subministra grans parts del cervell (A. cerebri media i anterior, Aa. Hypophysialis, A. choroidea anterior). Especialment la part frontal i dóna branques a l’ull (A. ophthalmica), el trigemin gangli, la cavitat timpànica, el nas i parts del front. Juntament amb l'A. Vertebralis forma el Circulus arteriós.