Els humans, com gairebé tots els éssers vius, segueixen ritmes i cicles biològics que han demostrat ser vitals en el curs del desenvolupament. Les relacions són explorades per una disciplina científica força jove, la cronobiologia. Particularment conegut és el ritme dia-nit, que regula les fases de treball i descans i està estretament relacionat amb el de llum durant el dia en temps prehistòrics.
El rellotge interior com a generador de rellotges
El mateix passa amb l’estiu i l’hivern, que influeixen en el cos humà a través dels diferents períodes de temps que el sol brilla sobre ell: llargs períodes de descans a l’hivern minimitzen els requeriments d’energia i asseguren la supervivència fins i tot abans de la prehistòria. Per aquest motiu, es pensava que l’organisme reaccionava a un ritme imposat externament.
Mentrestant, però, sabem que tenim el nostre propi rellotge, el rellotge interior. Tot i que reacciona a influències externes, continua marcant fins i tot quan factors ambientals com ara la llum estan apagades. Es controla mitjançant processos com l'alliberament de l'hormona melatonina.
Bioritmes: Circulació del cos
Les fluctuacions naturals de les funcions corporals com a canvis continus en l’organisme que es produeixen en cicles recurrents s’anomenen bioritmes. Els bioritmes importants en humans són:
- El ritme son-vigília
- El cicle d'activitat
- La ingesta d’aliments i el ritme de consum
- El ritme de la temperatura corporal
- Ritmes endocrins
Altres formes de periodicitat biològica són el cicle femení, els batecs del cor i la renovació de sang les cèl · lules.
Aquests exemples deixen clar que els humans no només estan sotmesos a un ritme diari de 24 a 25 hores controlat pel rellotge intern (ritme circadià), sinó que altres cicles més curts (ritme ultraradià) o de més durada (ritme infraradià) també toquen un paper.
La biorítmica com a pseudociència
El terme bioritme també s’utilitza en el context de la biorítmica, una pseudociència que suposa que la vida és semblant a l’ona, sotmesa a tres ritmes de durada variable (entre 23 i 33 dies): físic, emocional i intel·lectual. Segons la data de naixement i el gènere, s’utilitzen models per calcular els dies bons i els dolents.
Aquesta forma especulativa de regularitats va ser propagada pel metge Wilhelm Fleiß a principis del segle XX i no tenia base científica.
