Tendència a l’hemorràgia

Una tendència hemorràgica augmentada (diàtesi hemorràgica; ICD-10-GM D65-D69: coagulopaties, púrpura i altres diàtesis hemorràgiques) es pot manifestar mitjançant pell, sagnat subcutani o mucós; sagnat espontani, per exemple, articulacions/ músculs; o sagnat anormalment intens (per exemple, menstruació, extracció de dents/eliminació).

La presència de sagnat espontani, de petites taques, al pell, teixit subcutani o membranes mucoses s’anomena púrpura. Si les eflorescències individuals (patològiques canvis de pell) de la púrpura es produeixen en punts, es coneixen com petèquies. Per obtenir més informació, vegeu “Purpura i petèquies" baix.

Les causes de les tendències hemorràgiques són:

  • Defectes vasculars
  • Defectes plaquetaris (implica el sistema trombocític; transportat per plaquetes / plaquetes que es troben a la sang)
    • Trombocitopènies (deficiència de plaquetes).
    • Trombocitopaties (disfunció de plaquetes; trastorns de la funció plaquetària).
  • Defectes de coagulació (afecta el sistema de coagulació plasmàtica: 13 factors de coagulació).
  • Trastorns de la fibrinòlisi (afecta el sistema fibrinolític; trastorns de la dissolució endògena d’un trombe (sang coàgul) per l’enzim plasmina).

Les causes anteriors de trastorns del sagnat són congènites o adquirides.

La causa més freqüent de l’augment de la tendència a l’hemorràgia és el tractament amb antitrombòtics o anticoagulants les drogues.

La tendència al sagnat pot ser un símptoma de moltes malalties (vegeu a la secció "Diagnòstics diferencials").

Curs i pronòstic: el curs i el pronòstic depenen de la causa de la malaltia. Un augment de la tendència a l’hemorràgia sempre requereix una avaluació mèdica.