Cèl·lula nerviosa

Sinònims

Cervell, sistema nerviós central (sistema nerviós central), nervis, fibres nervioses Medicina: neurona, cèl·lula ganglionar Grec: gangli = node

definició

Les cèl·lules nervioses (neurones) són cèl·lules la funció principal de les quals és transmetre informació mitjançant l’excitació elèctrica i la transmissió sinàptica. La totalitat de cèl·lules nervioses i altres cèl·lules relacionades directament amb la seva funció s’anomenen sistema nerviós, per la qual cosa es distingeix entre el sistema nerviós central (SNC), que consisteix en el sistema nerviós central cervell i medul · la espinal, i el perifèric sistema nerviós (PNS), format principalment per perifèrics els nervis. L’humà cervell conté entre 30 i 100 mil milions de cèl·lules nervioses.

Com altres cèl·lules, la cèl·lula nerviosa té un nucli cel·lular i tots els altres orgànuls cel·lulars, que es localitzen al cos cel·lular (soma o perikarió). Un estímul que es troba amb una cèl·lula nerviosa provoca una excitació que es propaga al membrana cel · lular de la neurona (despolarització de la membrana cel·lular) i es transmet mitjançant llargues extensions cel·lulars, les neurites o els axons. Aquesta excitació es diu potencial d'acció.

Les neurites (axons) poden arribar a superar els 100 cm de longitud. Per tant, l'excitació es pot propagar de manera dirigida a gran distància, per exemple, movent el dit gros. Cada cèl·lula nerviosa només en té una axon.

estructura

Les cèl·lules nervioses es divideixen en diferents parts. Cada cèl·lula té un nucli amb citoplasma i orgànuls cel·lulars circumdants. Aquesta zona central de la cèl·lula s’anomena soma.

El soma de la cèl·lula nerviosa té una o més extensions fines, que es poden dividir en dendrites i axons. Les dendrites entren en contacte amb altres cèl·lules nervioses (sinapsis) i pot transmetre passivament l’excitació elèctrica. Si aquesta excitació supera un determinat llindar, an potencial d'acció s'activa a axon obrint dependent de la tensió sodi canals que transmeten aquesta excitació al llarg de tota la longitud de l’axó.

D'aquesta manera, es pot transmetre un senyal a grans distàncies en poc temps. Els axons poden créixer fins a més d'un metre de longitud (per exemple, les fibres motores del medul · la espinal fins al músculs del peu), de manera que les cèl·lules nervioses excitadores es troben entre les cèl·lules més grans del cos. El axon o bé fa una sola sinapsi amb una altra cèl·lula nerviosa (per exemple,

en sensible els nervis), o es ramifica i entra en contacte amb diverses cel·les (p. ex els nervis que innerven els músculs). En aquestes sinapsis hi ha les anomenades vesícules transmissores al citoplasma de la cèl·lula, petites vesícules envoltades de membrana que contenen altes concentracions de neurotransmissors. Si cal, es poden alliberar al fitxer esquerda sinàptica i activar un senyal a membrana cel · lular de la post-sinapsis: la cel·la objectiu.

Els elements del citoesquelet com els microtúbuls travessen processos nerviosos. Es tracta de blocs de construcció de proteïnes en forma de tub que, com els rails, serveixen com a via de transport proteïnes (dinina i kinesina) que transporten càrregues biològiques com proteïnes grans, vesícules i fins i tot orgànuls cel·lulars sencers. D'aquesta manera, es pot assegurar el subministrament d'elements axònics distants.

Moltes cèl·lules nervioses també estan envoltades d’extensions d’altres cèl·lules per aconseguir millors propietats elèctriques (mielinització). Com a resultat, les fibres nervioses augmenten de diàmetre, però poden transmetre l’excitació molt més ràpidament. Per exemple, les fibres motores que formen músculs esquelètics estan particularment ben tancades, però també dolor fibres que se suposa que causen una reacció protectora.