Cèl·lules etmoïdals

Anatomia

L’os etmoide rep el nom de la placa etmoide (lamina cribrosa), que com un sedàs té nombrosos forats i es troba a la cara crani (viscerocrani). L’os etmoide (Os ethmoidale) és una estructura òssia entre les dues cavitats oculars (orbitae) crani. Forma una de les estructures centrals del sinus paranasals.

L’estructura interna està formada per les cèl·lules etmoïdals airejades (pneumàtiques) (Cellulae ethmoidalis). El laberint d’aquestes cèl·lules (Labyrinthus ethmoidale) està separat per septes òssies (septes). Les cèl·lules etmoïdals es poden dividir en anteriors i posteriors (Cellulae ethmoidales anteriors i Cellulae ethmoidales posteriors).

Les cèl·lules etmoïdals anteriors estan connectades al pas nasal mitjà (Meatus nasi medius), les cèl·lules posteriors al pas nasal superior (Meatus nasi superior). Alguns autors es diferencien encara més i les anomenen cèl·lules etmoïdes mitjanes (Cellulae ethmoidales mediale). Les cèl·lules etmoïdes voregen (a la part posterior) a la part inferior dels sins esfenoïdals (Sinus sphenoidales), a la part superior de la base anterior del crani, l’os frontal (Os frontale) i a la placa etmoide (Lamina cribrosa), als costats hi ha les dues cavitats oculars, a la part frontal els angles de l’ull mig (Angulus oculi) i a la part posterior la fossa mitjana i frontal.

Aquí hi ha una proximitat anatòmica al nervi òptic (nervus opticus). A causa de la paret "fina de paper" (Lamina papyracea) entre les cavitats oculars i les cèl·lules etmoides, la inflamació i els tumors es poden estendre en ambdues direccions. A la zona de la fina placa etmoide, les inflamacions poden augmentar a l'interior del crani a causa de danys. Hi ha variants quant a la posició de les cèl·lules etmoïdals, que tenen noms propis. Les cèl·lules de Haller es troben al sinus maxil·lar i les cèl·lules Onodi es troben al sinus esfenoidal, on es troben al voltant del nervi òptic canal (Canalis opticus).

Funció i tasques

L’os etmoide estabilitza les cavitats òssies, les connecta amb el bulb olfactiu (Bulbus olfactorius) i la regió frontal i separa la cavitat cranial i cavitat nasal els uns dels altres. Juntament amb el envà nasal, separa el principal cavitat nasal en dues zones semblants al mirall, permetent així un grau d’olfacció direccional. A causa dels forats de la placa etmoidal, és possible que els filaments olfactius (Fila olfactoria) i sang d'un sol ús i multiús. (A. ethmoidalis anterior, A. ethmoidalis posterior) per entrar al nas per permetre sang circulació i sensibilitat del nas.

Les cèl·lules etmoïdals també permeten el pas del nervi nasociliar, una branca del cinquè nervi cranial (nervi trigemin). Això té un paper essencial en la transmissió d’estímuls entre els ulls, mandíbula superior (maxil·lar), mandíbula inferior (mandíbula) i cervell. Una ingle òssia, la cresta de gall (Crista galli) divideix parcialment la placa del tamís i serveix com a fixació del falx cerebral (Falx cerebri).

Com a estructura central del sinus paranasals (Sinus paranasales), les cèl·lules etmoïdals participen en la climatització i l'aïllament tèrmic de les vies respiratòries. La formació de cavitats estalvia ossos i pes. Juntament amb el pas nasal central i les obertures cap als sins maxil·lars, les cèl·lules etmoïdals anteriors formen part d’una unitat funcional (unitat ostiomeatal), que contribueix a un drenatge fisiològic de les secrecions. Aquestes i altres funcions i tasques són discutides controvertidament i formen part de la investigació científica que encara no està completa.