Síndrome del túnel carpià: com funciona una intervenció?
En molts casos, la cirurgia és una opció per al tractament de la síndrome del túnel carpià. En el passat, s'han establert dos procediments quirúrgics: la cirurgia oberta i la cirurgia endoscòpica de la síndrome del túnel carpià.
- En la cirurgia oberta de la síndrome del túnel carpià, el cirurgià talla el lligament situat per sobre del solc ossi del canell (lligament carpià). També s'extreu el teixit que està restringint el nervi. Això torna a donar més espai al nervi i als tendons. La incisió durant l'operació transcorre al llarg de la línia longitudinal del palmell, per la qual cosa gairebé no es nota més endavant.
Ambdues operacions són equivalents en els seus resultats, però amb la cirurgia endoscòpica sovint és possible tornar a posar pes al canell abans. La cirurgia oberta es realitza si, per exemple, l'anatomia del canell del pacient es desvia de la norma, la mobilitat del canell està restringida o el procediment es repeteix (cirurgia recurrent).
La cirurgia de la síndrome del túnel carpià la realitza una mà o un neurocirurgià sota anestèsia local. Normalment es realitza de manera ambulatòria. Després de l'operació, el canell s'immobilitza amb una fèrula de canell durant uns dies.
Quan és necessària una operació?
- Fracàs de la teràpia conservadora de la síndrome del túnel carpià després de vuit setmanes
- Dolor intens a la nit
- Entumiment persistent
- Valors molt reduïts en la mesura de la velocitat de conducció nerviosa
Podeu trobar més informació sobre el diagnòstic, les causes i els símptomes a l'article sobre la síndrome del túnel carpià.
Quant triga a curar-se?
Onze dies després de l'operació, es retiren els punts de la cicatriu quirúrgica. El temps que no pots treballar després d'una operació depèn de la mesura en què s'utilitza la mà a la feina. Per regla general, no treballaràs durant tres setmanes després d'una operació i no faràs cap esport.
Si hi ha poca tensió al canell a la feina, és possible que pugueu tornar a la feina abans; si hi ha molta tensió, sovint és més tard. Parleu-ho sempre amb el vostre metge.
Si encara no hi ha millora sis mesos després de la teràpia de la síndrome del túnel carpià, feu una altra cita amb un neuròleg. És possible corregir aquest entumiment persistent amb una segona operació. No obstant això, en casos greus, especialment si l'operació es va realitzar massa tard, l'adormiment pot durar tota la vida.
Possibles complicacions de la cirurgia del túnel carpià
En general, els dos mètodes quirúrgics per a la síndrome del túnel carpià es consideren de molt baix risc. Les queixes habituals associades a la cirurgia, com ara sagnat postoperatori, infecció o inflor, rarament es produeixen. Tanmateix, hi ha el risc de danyar el nervi o les seves branques. Això pot provocar entumiment als dits i la bola del polze.
Després d'ambdós procediments quirúrgics, hi ha el risc que un sol dit es trenca o es faci molt dolorós. En aquest cas, la beina del tendó s'ha lesionat o pinçat. Aquest dit trencament de dit es tracta mitjançant cirurgia sota anestèsia local.
Exercicis posteriors a l’operació
Durant el temps posterior a la cirurgia de la síndrome del túnel carpià, hi ha exercicis que podeu fer vosaltres mateixos per donar suport al procés de curació. Assegureu-vos de seguir els consells del cirurgià després de la cirurgia de la síndrome del túnel carpià. Encara que al principi et faci mal, és important que comencis a fer exercicis amb els dits el més aviat possible per mantenir la mobilitat.
Realitzar fisioteràpia i exercicis durant diverses setmanes després del tractament de la síndrome del túnel carpià.
Què més ajuda?
La cirurgia no sempre és necessària. És possible tractar la síndrome del túnel carpià sense cirurgia. El tractament conservador de la síndrome del túnel carpià sense cirurgia està indicat en casos lleus a moderats. Això vol dir que els afectats classifiquen el dolor com una càrrega, però no tan totalment restrictiva en la vida quotidiana.
En general, el tractament conservador s'utilitza principalment per a joves, dones embarassades i persones la síndrome del túnel carpià de les quals és causada per una afecció tractable com la diabetis mellitus.
Els símptomes de la síndrome del túnel carpià es poden alleujar mitjançant:
- Cortisona: En determinats casos, és necessari utilitzar medicaments que continguin cortisona. Aquestes preparacions s'injecten al canell o es prenen en forma de pastilles. Quan s'injecta, sempre hi ha el risc de lesionar els tendons i els nervis durant la injecció.
Si la síndrome del túnel carpià és causada per un esforç excessiu, és essencial protegir la mà per evitar un ús excessiu.
Síndrome del túnel carpià: remeis casolans i homeopatia
Els tractaments homeopàtics per a la síndrome del túnel carpià són anunciats per molts llocs d'informació a Internet. Tanmateix, la seva eficàcia en el tractament de la síndrome del túnel carpià no s'ha demostrat científicament.
El mateix s'aplica als remeis casolans: algunes persones utilitzen oli de llinosa per tractar la síndrome del túnel carpià. Els beneficis d'aquests remeis no estan provats científicament.