Causes d’una síndrome de facetes
El síndrome de facetes és una malaltia adquirida de la vellesa. Entre les causes del seu desenvolupament hi ha: En el context de la degeneració / desgast del disc, la columna vertebral es redueix en alçada i és inestable, amb una tensió incorrecta i excessiva a la columna vertebral articulacions.El treball físic pesat (molts aixecaments i flexions) afavoreix l’aparició d’un síndrome de facetes de la columna lumbar mitjançant un augment del desgast. Els treballs generals, com la pintura, poden conduir a síndrome de facetes de la columna cervical a causa de l’augment de la tensió a la columna vertebral articulacions durant la reclinació (mirar cap amunt, doblegar-se cap enrere).
Inestabilitats i curvatures del vertebral articulacions conduir a augmentar cartílag abrasió per una mobilitat articular patològicament augmentada o una càrrega incorrecta relacionada amb la curvatura. Les malalties reumàtiques també poden afectar la columna vertebral i provocar un desgast prematur de les articulacions vertebrals. Raons per les quals es pot produir un dolor articular vertebral:
- Sobrecàrregues a la feina i als esports
- Degeneració del disc intervertebral Desgast del disc intervertebral
- Disc relliscat
- Inestabilitats de la columna vertebral
- Deformacions de la columna vertebral (curvatures laterals: escoliosi; hiperlordosi: esquena buida)
- Reumatisme
- Sobrepès Debilitat muscular
- Dolor típic de l'artrosi (síndrome de les facetes)
- Dolor inflamatori (reumatisme, artritis reumatoide)
- Reclusions mucoses (mal d'esquena agut)
- Dolor funcional ("bloqueigs") (dolor d'esquena agut)
Com es diagnostica la síndrome de les facetes?
Per tal de poder diagnosticar una síndrome de facetes, el dolor i els símptomes que s’acompanyen primer s’han d’investigar en una anamnesi detallada. La ubicació del dolor a la columna vertebral és de particular importància. Segons si el fitxer dolor es localitza a la columna cervical, toràcica o lumbar; poden ser típics altres símptomes.
Un anomenat dolor pseudoradicular sovint es troba simptomatologia. Aquí, el dolor es transmet i s’irradia a les zones circumdants del cos. Al seu torn, la localització d’aquests símptomes permet treure conclusions sobre el seu origen a la columna vertebral.
Per diagnosticar la síndrome de les facetes, es poden realitzar algunes proves físiques. Un exemple típic és el dolor a les vèrtebres, que es pot desencadenar per pressió dirigida des de l’exterior. Els símptomes causats pel moviment també es poden determinar a examen físic.
Es prova els punts de dolor i la mobilitat mentre el pacient es flexiona i estira la columna vertebral. Només quan els símptomes posteriorment queden poc clars i no es poden distingir d'altres tipus de mal d'esquena són tècniques d’imatge adequades amb finalitats diagnòstiques. Atès que la síndrome de les facetes és un símptoma de desgast, s’han d’utilitzar imatges detallades, per exemple, TC o ressonància magnètica.
Un pur de raigs X la imatge sovint no és suficient per mostrar les articulacions. També es pot utilitzar l'anomenada "injecció de facetes" com a eina de diagnòstic. Amb aquest propòsit, la sospita de l’articulació es sensibilitza amb solució salina o s’anestesia amb un anestèsic per confirmar els símptomes del dolor. La síndrome de les facetes s’ha de distingir en el diagnòstic de les hèrnies discals, fractures vertebrals, estenosi espinal i diverses síndromes de dolor a l’esquena per poder iniciar la teràpia adequada.
- Disc intervertebral
- Espondilartrosi (artrosi de les articulacions vertebrals petites)
- Medul · la espinal
- Estrenyiment del canal nerviós mitjançant accessoris ossis (osteòfits) a l'articulació (per desgast = artrosi)
- Estretor del canal nerviós
- Articulació vertebral amb artrosi
- Procés espinós
