Cendra

El freixe és originari d’Europa i el sud-oest d’Àsia, tot i que l’arbre també es conrea com a jardí i arbre de parc. El material utilitzat medicinal prové principalment de col·leccions salvatges.

Cendra en fitoteràpia

In medicina herbari, s’utilitzen les fulles seques de freixe (Fraxini folium) i, a més, l’escorça de les branques joves (escorça Fraxini). Des del mannà a la cendra (Fraxinus ornus) s’extreu l’anomenada mana (Manna cannelata), una saba seca i ensucrada que surt de l’escorça després que l’arbre es lesioni en un clima càlid i sec.

Freixe: característiques típiques

El freixe és un arbre caducifoli de fins a 40 m d'alçada amb fulles grans, oposades, pinnades. Les flors poc visibles apareixen a la primavera abans de les fulles. L’arbre també dóna fruits alats allargats, que ho són nous d’uns 3-4 cm de llargada. Aquests solen disposar-se en grups densos.

Les fulles de cendra com a medicament

El material foliar utilitzat medicinalment consisteix en fragments fràgils dels fulletons, amb les venes de les fulles ben visibles a la part inferior. El principal vena és dèbilment pelut i el marge de la fulla és dentat. A més, els fusos de fulles de fins a 2 mm de gruix marró clar també formen part del material farmacològic.

El olor de fulles de freixe és relativament feble i peculiar. Saborsi no, les fulles de freixe són amargues.