Circulació extracorpòria miniaturitzada (MECC)
Aquesta és una versió miniaturitzada del fitxer cor-pulmó màquina amb menys efectes secundaris. Com que l’ús de HLM comporta una sèrie de riscos, els investigadors la van desenvolupar i van intentar trobar un mecanisme menys invasiu i menys arriscat. En reduir la mida del dispositiu, la superfície del cos estrany que entra en contacte amb la circulació sang també es va minimitzar, reduint així el risc d’una resposta immune. El volum d’ompliment del sistema MECC és de només 500 ml (cor-pulmó màquina amb sang dipòsit: més de 2000 ml), que redueix el volum de glòbuls vermells.
Els sistemes MECC també són més petits i més portàtils que cor-pulmó màquines, que tenen aproximadament la mida d’un escriptori. El MECC es va desenvolupar principalment per a cirurgia de bypass coronari, ja que es tracta de la majoria d’operacions que requereixen sistemes de suport extracorpori. El heparina el recobriment del dispositiu redueix el risc de sang coagulació.
Heparina és una substància que dilueix la sang i pertany a la classe de substàncies actives conegudes com a anticoagulants. En resum, el MECC és una forma miniaturitzada avançada del màquina cor-pulmó, que s’utilitza principalment en cirurgia de bypass. S'han reduït diversos riscos i s'ha reduït la taxa de complicacions.
història
El primer ús del fitxer màquina cor-pulmó va ser el 1937 pel cirurgià nord-americà John Gibbon. Va aconseguir desviar la sang del vena cava en un oxigenador i després retornar la sang rica en oxigen al pacient. Després de molts fracassos, va aconseguir una operació a un pacient amb un defecte de l'envà auricular el 6 de maig de 1953.
Durant un període de 26 minuts la sang es va passar per la màquina cor-pulmó mentre Gibbon tancava el forat entre les dues càmeres auriculars. Es considera que la seva cirurgia és formativa i pionera en tot el camp de la cirurgia cardíaca.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
