El Grup d 'experts del Regne Unit a Vitamines i Minerals (EVM) avaluat per última vegada vitamines i minerals per a la seguretat el 2003 i van establir l'anomenat nivell superior segur (SUL) o nivell d'orientació per a cada micronutrient, sempre que es disposés de dades suficients. Aquest SUL o Nivell d’orientació reflecteix la quantitat màxima segura d’un micronutrient que no causarà cap efecte secundari si es pren diàriament de totes les fonts durant tota la vida.
| La ingesta diària màxima segura per a vitamina B12 és de 2,000 µg. La ingesta diària màxima segura per a vitamina B12 és 800 vegades la ingesta diària recomanada per la UE (Nutrient Reference Value, VNR). |
Aquest valor s'aplica als adults de 19 anys o més i només es considera la ingesta de vitamina B12 de la dieta suplements a més de la ingesta dietètica convencional. No s’aplica a dones embarassades o lactants per manca d’estudis.
Fins ara, no hi ha efectes secundaris adversos de la ingesta excessiva de vitamina B12, ambdós de convencionals dieta i suplements, s’han observat.
Les dades de la NVS II (National Nutrition Survey II, 2008) sobre la ingesta diària de vitamina B12 de totes les fonts (convencionals dieta i suplements) indiquen que està lluny d’arribar a una quantitat de 2,000 µg de vitamina B12 per dia.
Nombrosos estudis no han trobat cap efectes adversos per a les diverses formes de vitamina B12 (cianocobalamina, hidroxicobalamina i metilcobalamina) en grans quantitats. La ingesta diària de cianocobalamina en quantitats de 4,500 µg durant dues setmanes, 2,000 µg durant un any i 1,000 µg durant diversos anys va romandre sense efectes secundaris perceptibles. No efectes adversos també es van observar quan es prenien 300 µg d’hidroxicobalamina diàriament durant un any i 6,000 µg de metilcobalamina diàriament durant 12 setmanes. Altdosi vitamina B12 oral teràpia a 5,000 µg al mes presos durant cinc anys també va mostrar que no efectes adversos.
La seguretat de la vitamina B12 fins i tot a dosis elevades es pot atribuir, entre altres coses, al fet que la quantitat absorbible a l’intestí és fisiològicament limitada i no es pot augmentar a voluntat. És a dir, amb una ingesta excessiva, només s’absorbeix una petita porció.
