Sinònims en un sentit més ampli
Mèdic: rampes ocasionals, convulsions ocasionals
definició
La convulsió febril és una convulsió ocasional (convulsió cerebral) que dura només uns minuts i s’origina a la cervell (convulsió cerebral). Sol ocórrer en nens petits i es desencadena per la temperatura elevada del febre. Es produeix en relació amb malalties febrils (infeccions), per exemple, de tres dies febre, xarampió o inflamació de la orella mitjana (otitis mitjana), i es manifesta per marejos i rítmica contraccions de tot el cos.
resum
Una convulsió febril és un esdeveniment relativament freqüent a la infància: entre el sisè mes de vida i el cinquè any d’edat, aproximadament cada 6è nen pateix una convulsió febril. Un espasme tan ocasional apareix als pares com un fet que posa en perill la vida, ja que el nen afectat es torça els ulls (desviació de la mirada), es contrau per tot el cos (convulsió clònica) o es torna rígid (convulsió tònica), queda atordit o inconscient i pot femta buida o orina. Tanmateix, atès que aquest estat s’atura per si mateix després de 5 minuts de mitjana i el nen no pateix cap dany permanent, la convulsió febril es pot classificar com a inofensiva.
Formes de convulsions febrils
La forma més comuna (al voltant del 75%) de convulsions febrils és la convulsió febril simple o sense complicacions. Procedeix amb el múscul rampes que afecten tot el cos (convulsions generalitzades) i no solen durar més de 5-10 minuts. En aproximadament una quarta part dels casos es pot produir un espasme febril complicat.
Es caracteritza per una durada de convulsions de 15 minuts, dues o més convulsions en 24 hores, quatre o més convulsions febrils en el passat o contraccions musculars que es restringeixen a una part del cos o comencen en un punt i s’estenen a altres parts. del cos (convulsió focal). A més, es parla d’una convulsió febril complicada si el nen afectat és menor de 6 mesos o més de 5 anys. Si es produeix una convulsió febril complicada, cal portar el nen a l’hospital i realitzar un electroencefalograma (EEG) per determinar si hi ha una malaltia subjacent de la sistema nerviós (per exemple epilèpsia) és la causa del decomís.
