Detectar l’arítmia cardíaca

informació general

Si i com cor es perceben alteracions del ritme que varien molt d’un individu a l’altre. Algunes persones perceben la arítmia cardíaca com una cosa molt aterridora i perillosa. Sovint les arítmies cardíaques ocasionals o fins i tot les arítmies cardíaques lleus passen desapercebudes.

En aquests casos el tractament no sol ser necessari. Les queixes expressades per la persona afectada poden ajudar a reconèixer a arítmia cardíaca. No obstant això, els símptomes són múltiples i sovint no només són l’expressió d’una disritmia cardíaca.

Segons si el fitxer cor batega massa ràpid o massa lentament, símptomes com ensopegada del cor (les anomenades palpitacions), palpitacions o fins i tot la insuficiència cardíaca, que es manifesten amb una suspensió del pols, també es poden produir. Les palpitacions s’han de distingir de les palpitacions, perquè les palpitacions no són l’expressió d’un arítmia cardíaca. Tot i que normalment es percep de manera similar a les palpitacions, si hi dediqueu una atenció més detallada, notareu que els batecs del cor no s’acceleren, només el pols és més fort.

Si és estructural cor la malaltia és la causa de la malaltia arítmia cardíaca, es poden produir més símptomes quan els batecs del cor superen els 130 batecs per minut. Per esmentar-ho aquí: Angina pit (dolor de pit) o a atac del cor també es pot observar. En casos extrems, un cardiogènic xoc, és a dir, es pot produir una pèrdua de consciència causada per la fallada del bombament del cor, o fins i tot la mort cardíaca sobtada.

Especialment a fibril · lació auricular, una certa forma d’arítmia cardíaca amb activitat caòtica de les aurícules, sang els coàguls es poden desprendre del cor i causar més molèsties. Aquests inclouen el bloqueig de les artèries per material que s’ha infiltrat (arterial embòlia), que es pot manifestar, per exemple, mitjançant a carrera. Si sospiteu personalment de la presència d’una disrítmia cardíaca, consulteu un cardiòleg que pugui detectar una disritmia cardíaca amb mesures diagnòstiques especials, com ara un electrocardiograma (ECG).

  • Vertigen (marejos o vertigen poc característic)
  • Confusió
  • Trastorns visuals i visuals temporals i
  • Pèrdua de consciència