Diagnòstic i examen | Inflamació de l’iris

Diagnòstic i examen

A primera vista, un enrogiment de l'ull i un estrenyiment del alumne (miosi) és evident. A més, l’ull afectat és dolorós a pressió (dolent de pressió). Per tal de detectar l'acumulació de pus a la cambra anterior de l'ull (hipopió), els oftalmòlegs utilitzen l'examen de llum de fenedura.

Es tracta d’un examen microscòpic de l’ull mitjançant una font de llum giratòria. A més, mesurament regular de la pressió intraocular pot ser necessari per prevenir complicacions perilloses. Com que hi ha moltes causes diferents per a la iritis, com es va esmentar anteriorment, es realitzen proves exhaustives de laboratori (per exemple, proves per a diferents els bacteris o factors reumatoides) són necessaris. Les tècniques d’imatge també es poden utilitzar per visualitzar els canvis articulacions en el context de malalties reumàtiques.

Teràpia

El tractament causal de la iritis pot tenir diferents enfocaments, ja que hi ha moltes causes diferents. En general, primer es tracta localment l’ull amb ungüents que contenen cortisona. Cortisonaaquí també s’utilitzen antiinflamatoris gratuïts, que també es poden aplicar com a ungüents o gotes.

A més, gotes d’ulls s'utilitzen per dilatar el alumne (midràtic). Això es fa per evitar el Sant Martí i que la lent s’uneixi, cosa que podria danyar permanentment la funció visual. Si aquests enfocaments de teràpia local fracassen en casos molt greus, la teràpia sistèmica amb cortisona comprimits i injeccions de cortisona sota el conjuntiva pot ser necessari.

Si la causa de la iritis és una infecció bacteriana, s’utilitza la teràpia amb antibiòtics. Tanmateix, atès que la Iritis sovint ja no s’associa als patògens, sinó que és una conseqüència de la pròpia resposta immune del cos, antibiòtics no són efectius aquí. La teràpia es dirigeix ​​principalment contra la inflamació i sol utilitzar medicaments antiinflamatoris i preparats de cortisona.

Per a les malalties autoimmunes hi ha diferents mètodes terapèutics, que estan especialment dirigits contra la malaltia existent (per exemple reumatisme). El metge tractant determina la teràpia individualment.