Dol: funció, tasques, rol i malalties

Tothom ho sap i ningú no se’n pot protegir; tard o d’hora tothom ha d’afrontar el dolor en algun moment. Afortunadament, perquè el sentiment sovint no estimat compleix una funció significativa per als humans. Tot i això, el dol també pot causar malalties i tenir greus conseqüències.

Què és el dol?

El dol es coneix generalment com un estat emocional que s’acompanya d’una gran tristesa, abatiment i profunditat dolor. Les ganes de viure de la persona disminueixen i, si cal, es retira i s’aïlla del seu entorn per poder entristir-se. La causa més comuna de dol és la pèrdua d’un ésser estimat. Ja sigui per la separació d’una parella o la mort d’un membre de la família, ser abandonat per una persona propera, en qualsevol forma que sigui, fa que els humans caiguem en una profunda desesperació. Però, per què és així? I, al final, potser fins i tot és saludable entristir-se?

Funció i tasca

Probablement es descriu millor el dol com un procés que ajuda la nostra psique a processar el que hem experimentat. Aquest procés està dividit per molts psicòlegs en quatre fases, però es fusionen entre si i no es poden separar estrictament. Al principi, els humans tendim a negar el que hem experimentat, no volent-ho reconèixer i ignorant la realitat i allunyant-la de nosaltres. Durant aquesta fase, els afectats solen informar d’un estat de xoc que s’acompanya d’entumiment i entumiment. No és fins a la segona fase que les emocions finalment esclaten i semblen inundar pràcticament la pena. La ira, la desesperació, el dolor i la por s’alternen i no poques vegades lead a exigències excessives. Com a resultat, aquesta fase pot lead a la recerca d'algú a qui culpar i finalment a forts sentiments de culpa pròpia. Aquí, però, hi ha el perill de perdre’s per culpa i ràbia en lloc de permetre i acceptar el dol. Això últim és absolutament necessari per processar el que s’ha viscut; només així es pot dominar la fase de dol. A la tercera fase del procés, l’afectat arriba lentament a un estat en el qual accepta el que ha viscut i la realitat el posa al dia. La vida diària es reprèn gradualment, però pot haver-hi freqüents entrebancs a mesura que la realitat xoca amb el dolor. El procés de dol finalitza amb la fase de reorientació. Tot i la pèrdua, el dolent torna a veure nous objectius i perspectives, cosa que condueix a un nou coratge per afrontar la vida. La pèrdua s’integra finalment en la consciència i es pot emmagatzemar com a experiència. Les emocions associades encara es senten pesades, però al mateix temps es comprèn que les pèrdues es poden suportar i sobreviure. Per tant, el procés de dol és un fenomen extremadament útil de la nostra psique per poder fer front millor a les pèrdues greus. Malauradament, però, el procés de dol no funciona per si sol i requereix la col·laboració activa de la persona afectada per completar realment el procés. Si això no passa i el dolent es manté en una de les etapes del dolor sense avançar, en molts casos es produeixen greus conseqüències que, finalment, només es poden resoldre en el treball patològic del dol.

Malalties i queixes

D’una banda, a la gent li agrada reprimir el dol per no haver d’afrontar els sentiments dolorosos i desagradables. D’altra banda, també vivim en una meritocràcia que ens aclareix regularment que només hi ha persones motivades, equilibrades mentalment i perfectament sanes. Poques vegades hi ha lloc, i encara menys temps, per al dolor. La pressió de l'exterior per a entristir-se una mica més ràpidament i "deixar-ho anar en algun moment" fa que moltes persones afectades ni tan sols es vegin involucrades en els sentiments desagradables i que es distreguin amb la feina o altres coses. Al principi, fins i tot sembla funcionar, però dolor i la tristesa no es pot suprimir completament i, finalment, es dirigeix ​​cap a la superfície. Sovint, les emocions es manifesten en forma de depressió, que en última instància obliga la persona afectada a afrontar el seu propi món emocional i a buscar ajuda professional per afrontar el procés de dol amb suport. Aquí, però, el procés de dol normal no s’ha de confondre immediatament amb un ple depressió; l’atac i la pèrdua temporal del coratge per afrontar la vida són, al cap i a la fi, part del dol. El dolor no resolt també pot provocar altres afeccions, com ansietat i atacs de pànic, que en última instància determinen la vida quotidiana. Els sentiments suprimits fins i tot es poden manifestar psicosomàticament, per exemple en forma de persistents nàusea, mal de panxa o freqüents mals de cap, i constant fatiga i esgotament. Els afectats també informen freqüentment de trastorns del son i malsons. El dol es pot manifestar en diversos símptomes, però, en qualsevol cas, no s’ha d’ignorar, sinó tractar-lo, per molt que duri el procés de dol. En general, es pot afirmar que el procés de dol s’ha d’individualitzar i no es pot predir quant de temps pot “patir” l’afectat o quan haurà de tornar a funcionar. Segons la personalitat i la gravetat de la pèrdua, el procés de dol pot variar molt i no es pot determinar de manera general.