Tints

Els colorants s’utilitzen per compensar la pèrdua de color i els canvis que es produeixen a causa del processament i l’emmagatzematge, cosa que els pot permetre fingir una millor qualitat. També pretenen millorar l’aspecte dels aliments, fent-los més atractius per als consumidors. Els colorants només es poden afegir a pocs aliments i només en petites quantitats. Els aliments que compleixen els requisits per acolorir són els productes lactis, la confiteria, les postres en pols, les melmelades, la confiteria i els forns, els refrescos i les begudes calentes. Aliments bàsics: cereals, patates, llegums, peix, carn, llet i ous - és possible que no hi hagi colorants afegits. El color d’aquests es pot alterar mitjançant l’ús d’aliments colorants com cacau i ou o afegint-los a l'alimentació animal. Per exemple, carotenoides i s’afegeixen xantofil·les a l’alimentació animal per donar a la carn o al rovell d’ou el matís desitjat. Els colors més habituals dels aliments són el vermell, el groc, el taronja i el negre. Si s’utilitza un colorant alimentari, es considera un additiu i, segons la legislació de la UE, s’ha d’enumerar a la llista d’ingredients ja sigui pel nom o pel número E (colorants: E 100 - E 180). Els colors generalment aprovats per a menjar inclouen:

  • Alfa, beta, gamma-carotè (E 160a).
  • Riboflavina (E 101)
  • Color sucre (E 150)

Colorants alimentaris naturals

Alguns colors com el ß-carotè i les clorofil·les (colorants de fulla verda, E 140, E 141) provenen de plantes: remolatxa, pebrots, raïm. Altres colorants alimentaris "naturals" aprovats inclouen:

  • Antocianines (colorants de baies, E 163a - E 163f).
  • Carotenoides (E 160 - E 160f)
  • Cotxinilla veritable (carmí, E 120) - vermell; es tracta d’un colorant d’origen animal: espècies de polls Coccus cacti.
  • Curcumina (E 100): groc; es produeix a cúrcuma.
  • Xantofil·les (E 161 - E 161g)

Colorants alimentaris produïts sintèticament (artificialment)

Altres colorants alimentaris es produeixen artificialment. Alguns colorants produïts sintèticament són molt controvertits health avaluació, com l’anomenada tints azoics, que són numèricament el seu grup més gran. Es prenen de matèries primeres cancerígenes i s’utilitzen principalment per tenyir fusta i paper. Només uns quants estan aprovats per a la coloració d’aliments productes cosmètics i tèxtils. Tints azoics entrar al nostre cos principalment a través de pastisseria i begudes intensives en color. Els tints azo utilitzats habitualment són:

  • Allura vermell AC (E 129)
  • Amarant (E 123): vermell
  • Azorubina (E 122): vermella
  • Marró FK (E 154): marró negre
  • Marró HT (E 155)
  • BN negre brillant (E 151)
  • Groc taronja S (E 110)
  • Ponceau 4R = vermell cotxinilla A (E 124) - vermell
  • Pigment de rubí BK = Litholrubin BK (E 180) - vermell
  • Tartrazina (E 102): groga

Es sospita que causen colorants de producció artificial asma bronquial i es consideren cancerígens (càncerA més, els científics han indicat durant anys que els tints sintètics poden estar implicats en el desenvolupament de Transtorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH). Un estudi clínic realitzat en nom de la British Food Standards Agency (FSA) el 2007 va demostrar que els nens presenten un comportament hiperactiu augmentat després de consumir aquests colorants. En aquest context, la UE ha emès un reglament que des del 20 de juliol de 2010, els fabricants han d'imprimir l'avís "Pot perjudicar l'activitat i l'atenció en nens" als envasos si els productes contenen els colorants controvertits. Es tracta dels següents colorants: vermell allura (E 129), azorubina (E 122), groc quinolina (E 104), vermell cotxinilla (E 124), groc taronja S (E 110) i tartrazina (E 102). Els colorants poden provocar al·lèrgies o reaccions pseudoal·lèrgiques amb símptomes a la pell o en el vies respiratòries en persones amb una disposició corresponent. Les persones que ja en tenen lèrgia a àcid salicílic (contingut, per exemple, a àcid acetilsalicílic/ ASS) i els seus derivats o a àcid benzoic (conservant, E 210) poden experimentar reaccions creuades. A continuació es presenta una visió tabular dels colorants que poden desencadenar reaccions al·lèrgiques (A) i / o pseudoal·lèrgiques (P).

Colorant Número E Reacció
Tartrazina E 102 P
Groc quinolina E 104 P
Groc taronja S E 110 A/P
Cotxinilla (carmí) E 120 A/P
Azorubina E 122 A/P
Amaranto E 123 P
Ponceau 4R (= vermell cotxinilla A) E 124 A/P
Eritrosina E 127 P
Vermell 2G E 128 A/P
Allura vermell AC E 129 A/P
Blau patent E 131 A/P
Indigotina (indigcarmina) E 132 A/P
S verd E 142 P
BN negre brillant E 151 P
FK marró E 154 P
Marró HT E 155 P
Pigment rubí BK (= litol rubí BK) E 180 P