Efusió pericàrdica

introducció

L’efusió pericàrdica és un augment de l’acumulació de líquid (des d’uns 50 ml) al pericardi. Per poder entendre-ho fàcilment, cal considerar primer les condicions anatòmiques del mediastí (espai mediastinal). Al mediastí, el cor es troba dins del pericardi.

El pericardi consta de dues parts: Una és el pericardi fibrosum exterior, que està connectat al diafragma a la part inferior, i l'altre és el sèrum intern del pericardi. El sèrum del pericardi està format per dues fulles, les anomenades "làmines". L’exterior d’aquestes dues fulles s’anomena Lamina parietalis pericardii i està fermament fusionat amb el Pericardium fibrosum.

La fulla interna es diu Lamina visceralis pericardii i és per definició també la capa més externa del cor (= epicardi). Hi ha un buit entre aquestes dues fulles del pericardi, on sol haver-hi una petita quantitat de fluid, de manera que les dues fulles puguin lliscar-se fàcilment entre elles durant els moviments del cor i el batec del cor. Una quantitat sana de líquid és d’entre dos i deu mil·lilitres. Si l’aigua del pericardi comença a prémer el cor i a comprimir-lo, impedint així les accions del cor, això s’anomena tamponament pericàrdic o tamponament pericàrdic.

Símptomes

Una efusió petita sovint no causa molèsties. Si l’efusió augmenta lentament amb el pas del temps (“efusió crònica”), els símptomes se solen sentir a partir d’un volum de 300 ml. Poden consistir en falta d’alè (dispnea), hipertensió (hipertensió) o palpitacions (taquicàrdia).

A més, els afectats solen sentir-se físicament febles i de tant en tant se senten dolor darrere de l'estèrnum. El gran coll les venes (venes jugulars) també poden estar congestionades. Altres símptomes que el metge pot notar són els suaus sons del cor i possiblement fregaments pericàrdics en escoltar amb un estetoscopi, així com una ampliació del fetge (hepatomegàlia).

També es pot produir aigua a l’abdomen (ascitis). Si es produeix un vessament pericàrdic en un període curt de temps (vessament agut), fins i tot quantitats petites (d’uns 150 a 200 ml) poden provocar símptomes greus molt similars a atac del cor. Un fet agut amb un desenvolupament ràpid pot acabar en cardiogènic xoc (insuficiència de bombament del cor), motiu pel qual un vessament agut sempre és una emergència i s’ha de tractar en conseqüència.