L'home sistema immune és un sistema de defensa biològica que protegeix contra les malalties. La immunoteràpia pot ajudar a estimular el debilitament sistema immune o suprimir un sistema immunitari hiperactiu.
Què és la immunoteràpia?
La immunoteràpia s’utilitza quan l’ésser humà sistema immune falla. Aleshores, el sistema immunitari no és capaç de detectar i eliminar diversos productes nocius patògens (tal com virus) o substàncies. La immunoteràpia s’utilitza quan el sistema immunitari humà falla. Això pot significar que ja no és capaç de detectar i eliminar diversos tipus de productes nocius patògens o substàncies, fan inofensives les pròpies cèl·lules defectuoses del cos o distingeixen els cossos estranys nocius dels teixits sans del propi cos. El terme immunoteràpia cobreix diversos enfocaments de tractament que tenen com a objectiu influir en un sistema immunitari en deficiència. Depenent de la malaltia, aquests procediments terapèutics tenen com a objectiu enfortir (activació) o debilitar (suprimir) el sistema immunitari. La immunoteràpia es pot dividir en els procediments següents. El procediment estimulant (activador) enforteix el sistema immunitari, mentre que el procediment modulador altera la seva resposta. En la immunoteràpia supressiva, la resposta immune es suprimeix.
Funció, efecte i objectius
La immunoteràpia ha adquirit una importància cada vegada més important en les darreres dècades, especialment a Barcelona càncer tractament, malaltia autoimmune teràpiai trasplantament d’òrgans. El terme "immunoteràpia estimulant" inclou una àmplia gamma de procediments i aplicacions diferents. Aquests inclouen vacunes actives amb morts o vives patògens que reforcen el sistema immunitari normal i sa i l’estimulen a produir-se anticossos. Immunoestimulants es pot administrar per activar un sistema immunitari debilitat a càncer. Cada vegada hi ha més oncòlegs que posen esperança en la immunoteràpia. Per colorectal càncer, per exemple, la immunoteràpia específica activa (ASI), que consisteix a injectar una vacuna feta d’antígens tumorals, mostra eficàcia. El immunoestimulants interferó i la interleucina suprimeixen el creixement cel·lular, milloren la resposta immune i també són efectius en alguns tipus de tumors. A més, la immunoteràpia personalitzada, inclòs el tractament amb cèl·lules dendrítiques pròpies del cos, s’utilitza per al càncer. Aquest darrer procediment té com a objectiu destruir un tumor mitjançant l'activació dirigida del sistema immunitari. Vacunes contra el càncer virus i monoclonal anticossos (immunològicament actiu proteïnes) s’utilitzen amb un èxit creixent en immunoteràpia contra el càncer. En principi, la immunoteràpia contra el càncer ofereix un efecte selectiu més específic contra les cèl·lules cancerígenes en comparació amb el tradicional quimioteràpia or radioteràpia. Tanmateix, la immunoteràpia per si sola no sol ser suficient per tractar el càncer, ni una cirurgia addicional o quimioteràpia s’ha de realitzar. La immunoteràpia moduladora (específica) fa temps que s’inclou hiposensibilització per al tractament d’al·lèrgies i la seva eficàcia és particularment elevada per a al·lèrgies estacionals com el fenc febre. En aquesta forma de teràpia, el sistema immunitari que reacciona excessivament s’acostuma a la substància al·lergògena injectant o administrant oralment un extracte d’al·lergen, cosa que redueix els símptomes i idealment fa que desapareguin. La immunoteràpia supressiva és particularment important a trasplantament d’òrgans. Aquest tractament inclou teràpies amb glucocorticoides, citostàtics i anticossos (immunoglobulines). L’objectiu d’aquest tractament és garantir que no es rebutgi un òrgan trasplantat. El pacient ha de prendre fàrmacs immunosupressors durant la resta de la seva vida per suprimir la reacció de defensa del sistema immunitari contra l’òrgan trasplantat. Altres àrees d’aplicació de la immunoteràpia supressiva són les nombroses malalties autoimmunitàries, Incloent diabetis mellitus tipus 1, esclerosi múltiple, espondilitis anquilosant, malaltia de Crohn i reumatisme. Aquestes malalties es desencadenen per una reacció excessiva del sistema immunitari, que combat erròniament el teixit del cos com un cos estrany, causant greus inflamació i danys als òrgans. Aquí, la immunoteràpia disminueix l’activitat del sistema immunitari.
Riscos, efectes secundaris i perills
Segons el tipus d’immunoteràpia i la del pacient condició, els efectes secundaris i els perills del tractament varien. Al · lèrgia pacients als quals se'ls administra un al·lergen, és a dir, un lèrgia-La substància desencadenant, en forma d'immunoteràpia moduladora, corre el risc d'una malaltia majoritàriament lleu reacció al · lèrgica, però en el pitjor dels casos pot lead a al·lèrgics xoc, de vegades amb un desenllaç fatal. Per tant, hiposensibilització ha de tenir lloc sempre sota supervisió mèdica. Immunoteràpia supressiva, que sovint és permanent i de per vida, com en el cas de trasplantament d’òrgans, també pot tenir efectes secundaris i perills greus. Bàsicament, això teràpia debilita el sistema de defensa física dels pacients i els fa susceptibles a diverses infeccions. A llarg termini, el sistema immunitari debilitat també augmenta el risc de desenvolupar càncer. No obstant això, aquests efectes secundaris i perills de la immunoteràpia sempre s’han de veure en el context dels seus beneficis. Les immunoteràpies no són cures miraculoses, però en principi ofereixen la possibilitat d’augmentar la qualitat de vida i allargar-la.
