Avaluació | Electroencefalografia

Avaluació

Segons el problema, es tenen en compte diferents paràmetres a l’hora d’avaluar l’electroencefalograma. Per caracteritzar les ones EEG, primer es determina la seva freqüència. Durant els períodes d 'alta tensió a les neurones de la cervell, com quan es resol un exercici mental difícil, l'EEG pot registrar ones amb una freqüència de 30-80 Hz (Hz = Hertz, unitat de freqüència, 1 Hz = 1 ona per segon).

Aquest tipus d’ones a dins electroencefalografia s’anomenen ones gamma. Les anomenades ones beta tenen una freqüència entre 15-30 Hz i es produeixen principalment quan els ulls estan oberts en estat de vigília. La freqüència relativament alta és causada per impressions sensorials que es processen a la cervell.

El tipus d'ona amb la següent freqüència més baixa és les ones alfa. Es troben en el rang de freqüència entre 10-15 Hz i es registren mitjançant l’electroencefalograma quan cervell està despert però amb els ulls tancats. Utilitzant l’exemple de les ones alfa, és fàcil veure que la pèrdua d’impressions sensorials, com ara la visió, condueix directament a una reducció de la freqüència a l’EEG. Si els ulls del pacient estan tancats i té un son lleuger, es produeixen ones theta.

Tenen una freqüència de 5-10 Hz. La freqüència més baixa s’aconsegueix durant el son profund amb les anomenades ones theta. Aquí només es poden detectar 3-5 ones per segon (3-5 Hz).

Electroencefalografia també és un component important en la caracterització de les etapes del son. A més dels tipus d’ones ja esmentats, els anomenats eixos de son també es produeixen durant el son. Aquests apareixen a l’EEG com a descàrregues breus d’alta freqüència amb amplitud relativament alta.

Es produeixen principalment a la fase II del son. També en aquesta etapa es poden observar els anomenats complexos k. Un complex k és una secció a l'EEG amb una amplitud molt alta però baixa freqüència i probablement està relacionada amb una alta sincronicitat de les cèl·lules nervioses talàmiques.

Una última imatge característica de l’EEG són els complexos d’espiga i ona. Aquestes ones d’alta freqüència amb una amplitud elevada es poden mesurar a l’electroencefalograma durant un convulsió epilèptica. Els complexos d'ones i pics es deuen a una hiperactivitat patològica (malalta) de certes cèl·lules nervioses de l'individu cervell regions durant una convulsió.

Amb l'ajuda d' electroencefalografia (EEG), es crea un electroencefalograma sobre el qual es registra el curs i la força de l’activitat bioelèctrica del cervell. Aquest electroencefalograma conté ones que s’avaluen segons determinats patrons de freqüència (bandes de freqüència), patrons d’amplitud, patrons d’activitat local i la seva freqüència d’aparició. En termes generals, es considera quines corbes hi ha, quina velocitat tenen, si es deformen i si les corbes tenen certs patrons.

També es poden utilitzar mètodes especials assistits per ordinador (per exemple, anàlisi espectral) per a l'avaluació. Les bandes de freqüències, particularment riques en informació, són les bandes de freqüència, que generalment es poden dividir en quatre categories: Freqüències d’ona Delta de 0.5 a 3 Hz: aquesta banda de freqüència es pot observar sobretot en son profund i es caracteritza per amplituds lentes i l’electroencefalograma. Freqüències d'ona theta de 4 a 7 Hz: aquestes freqüències es produeixen durant la profunditat relaxació o mentre s’adormia.

Les ones theta lentes són normals en nens i adolescents. En els adults que estan desperts, l’aparició permanent d’ones theta (i també ones delta) és una troballa evident. Ones alfa Freqüències entre 8 i 13 Hz: aquestes freqüències representen el ritme bàsic de l’activitat biolelèctrica del cervell i apareixen a l’electroencefalograma quan els ulls del pacient estan tancats i el pacient està en repòs. Freqüències d'ona beta de 14 a 30 Hz: aquesta banda de freqüències apareix quan es produeixen estímuls sensorials (és a dir, en estat de vigília normal) o durant la tensió mental.