In espondilitis anquilosant (sinònims: anquilosant artritis de la columna vertebral; espondilitis anquilosant (AS); malaltia respiratòria en espondilitis anquilosant; Malaltia de les fosses; iridociclitis in espondilitis anquilosant; Malaltia de Marie-Pierre; Espondilitis Marie-Strümpell; Marie-von-Strümpell artritis de la columna vertebral; Malaltia de Marie-von-Strümpell; artritis espinal progressiva primària; espondilitis reumatoide; artritis reumatoide de la columna vertebral; Espondilartritis anquilosant; espondilitis anquilosant; espondilitis anquilosant; espondilitis anquilosant amb afectació pulmonar; espondilitis atrophica ligamentosa; espondilitis crònica poliartritis; espondilitis rhizomélique; Espondilosi rhizomélique; Malaltia de Strümpfel-Marie-Bechterew; Malaltia de Von Bechterew; Síndrome de Von Bechterew; Malaltia de Von Bechterew von Strümpell-Marie; Síndrome de Von Bechterew von Strümpell-Marie; ICD-10-GM M45. 09: Espondilitis anquilosant: localització no especificada) és una malaltia inflamatòria crònica de la columna vertebral que pot lead a la rigidesa articular (anquilosi) de l’afectat articulacions. El sacroilíac articulacions (ISG; articulacions sacroilíacs) solen afectar-se primer.
La malaltia pertany al grup de les espondiloartritides seronegatives (SpA; sinònim: espondiloartropatia seronegativa), en què es produeix la inflamació de la petita vertebral articulacions (espondilartritis) està present. Aquestes malalties es distingeixen de les cròniques poliartritis per l’absència de factors reumatoides (= seronegatius).
La malaltia de Bekhterev (espondiliti anquilosant) és el principal representant de les espondiloartítides axials predominants (espondiloartritis axial, (axSpa)).
Relació de sexes: homes i dones és de 3: 1.
Incidència màxima: la malaltia sol manifestar-se entre els 20 i els 40 anys.
La prevalença (incidència de la malaltia) és del 0.15% a Alemanya i fins a l'1% a Europa. El nombre de casos no denunciats podria ser considerablement superior. A Alemanya, la malaltia es diagnostica actualment en unes 150,000 persones.
Evolució i pronòstic: la malaltia progressa de manera inconsistent i solen recaure. En la seva major part, la malaltia només es manifesta a la columna vertebral. D’altra banda, les articulacions perifèriques (articulacions de les extremitats) o òrgans interns també es pot veure afectat. L’anquilosi completa (enduriment ossi) de la columna vertebral és molt rara, de manera que les persones afectades pateixen restriccions en la mobilitat però poden continuar treballant. De vegades, els cursos poden ser tan lleus que la malaltia no es detecta. En les dones, el curs de la malaltia és sovint més suau. No es pot curar la malaltia, però amb una farmacoteràpia adequada (fàrmac teràpia) I fisioteràpia, el curs pot influir positivament.
Comorbiditats (malalties concomitants): malalties cardiovasculars (cor i malalties vasculars) i canvis en densitat òssia (osteopènia (reducció de la densitat òssia) /osteoporosi (pèrdua òssia)).
