Esclerosi Múltiple
L'espasticitat també es pot produir en EM. En l’EM, una reacció autoimmune fa morir les fundes nervioses, cosa que provoca una hiperactivitat i hiperreflexia (augment muscular reflex), però també paràlisi quan els estímuls ja no penetren al múscul. Si hi ha centres d'inflamació a la cervell, també es pot produir paràlisi espàstica.
L'espasticitat a l’EM no sol ser permanent, sinó que dispara i, si cal, es resol completament. Es distingeix entre fasi (esporàdic) i tònic (permanent) espasticitat. L’espasticitat es percep molt incòmoda i pot limitar greument la funció motora normal del pacient. En l’EM, també s’utilitza la fisioteràpia reguladora de tonus i la teràpia farmacològica amb espasmolítics (si cal).
Tots els articles d'aquesta sèrie:
