salbutamol
introducció
Salbutamol és un medicament que pertany al grup dels simpatomimètics beta2 o agonistes del receptor beta2. Condueix a l’afluixament dels músculs llisos a mesura que es produeix al sistema bronquial. Per tant, salbutamol s’utilitza en malalties associades a l’estrenyiment de les vies respiratòries i s’anomena broncospasmolític o broncodilatador.
Entre aquestes malalties hi ha asma bronquial i malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). S'aplica principalment per inhalació, el seu efecte comença molt ràpidament i dura unes 4-6 hores. Salbutamol està en la dopatge llista per les seves propietats dilatadores respiratòries i probablement anabòliques. Només atletes amb proves asma bronquial o malalties similars estan autoritzades a utilitzar el medicament abans inhalació durant el període de competició.
Efectes secundaris
Amb la introducció de broncodilatadors, es va trobar un medicament relativament específic per als receptors beta2 del múscul llis i amb prou feines cap receptor per als receptors beta1 cor. No obstant això, medicaments com el salbutamol poden tenir efectes secundaris cardíacs. Un augment del cor taxa (taquicàrdia) es pot produir, cosa que augmenta el consum d’oxigen del cor.
Particularment en pacients amb precàrrega cardíaca, això pot conduir a l'anomenada angina atacs de pectoris amb pressió sobre pit i falta d'alè. A més, símptomes del nervi central com ara inquietud, nerviosisme i tremolor de les mans es pot produir durant la teràpia amb salbutamol. Altres possibles efectes secundaris són mals de cap, marejos, palpitacions, nàusea, sudoració, múscul rampes i una pertorbació del sentit de sabor.
Un augment de sang sucre (hiperglucèmia) i una disminució del potassi nivell (hipopotasèmia) també es pot produir a la sang. Aquest últim comporta el risc de desencadenar-se arítmia cardíaca. Al·lucinacions i les psicosis es produeixen molt poques vegades. Cal tenir en compte que, fins i tot quan es pren en dosis terapèutiques, es pot limitar la capacitat de reacció, de manera que la participació activa en el trànsit i el funcionament de les màquines ja no és possible sense riscos.
Interaccions
La teràpia simultània amb salbutamol i medicaments del grup beta-bloquejador condueix a una reducció mútua de l’efecte. També cal tenir en compte que els beta-bloquejants s’han d’utilitzar generalment amb molta precaució en pacients amb asma i MPOC, ja que poden provocar un estrenyiment crític de les vies respiratòries. En pacients amb diabetis mellitus, el tractament amb salbutamol pot debilitar el sang efecte antidiabètic per reduir el sucre i pot ser necessari un ajust de la dosi.
Tanmateix, el risc existeix en particular amb teràpies a dosis elevades o tractament sistèmic amb salbutamol en forma de comprimits o per via intravenosa. El risc dels efectes indesitjats esmentats s’incrementa amb la teràpia simultània amb salbutamol i altres medicaments simpaticomimètics com l’adrenalina, així com amb la teràpia simultània amb teofilina, l'hormona tiroïdal L-tiroxina, medicaments antiarrítmics per al tractament de arítmia cardíaca, glucòsids cardíacs com digitoxina, i el grup de psicofàrmacs conegut com Inhibidors de la MAO (per exemple, trancilcipromina) i antidepressius tricíclics (per exemple, amitriptilina).
Una combinació amb alcohol també pot augmentar el risc d’efectes secundaris. Tractament simultani amb ergotamines per tractar migranya s’ha de dur a terme amb precaució, ja que pot provocar una dilatació crítica (vasodilatació) i una constricció (vasoconstricció) de sang d'un sol ús i multiús.. En cas d’imminent anestèsia amb hidrocarburs halogenats, com l’halotà o l’enflurà, s’ha d’aturar la ingesta de salbutamol a temps i el metge ha informat de la ingesta, en cas contrari arítmia cardíaca pot ocórrer.
