Un examen físic forma part de tots els exàmens mèdics. L’exploració física realitzada difereix del metge que la realitza. Aquesta diferència es deu, d'una banda, als símptomes del pacient i, d'altra banda, a l'especialitat del metge examinador. Un examen físic complet triga un temps relativament llarg, de manera que l’examen sovint està orientat als símptomes.
Examen general i superficial
Al principi d’un examen, el del pacient sang es mesura la pressió. Durant un examen físic general, el metge primer mira el pacient (inspecció). El metge examina primer els canvis en el pit (tòrax).
Aquests canvis poden ser cicatrius d’operacions com una operació de bypass o canvis a la zona de les estructures òssies com un embut pit. També avalua el color de la pell (coloració de la pell). Normalment, el metge també mira les mans i avalua no només la calor de les mans, sinó també la forma de les puntes dels dits i les ungles.
Aquests poden adoptar la forma dels anomenats dits de tambor i mirar les ungles de vidre si el subministrament d’oxigen és limitat durant un període de temps més llarg. Per avaluar encara més la deficiència d’oxigen, el metge també examina el color dels llavis i llengua. Si aquestes parts del cos es tornen blaves, es parla de central o perifèric cianosi, segons la causa.
Durant la inspecció posterior de la cara, el metge presta atenció a la forma de les pupil·les i a la pell blanca dels ulls (escleròtiques). Un color groguenc de l’escleròtic és una indicació de icterícia (icterus). Durant l'examen físic posterior, molts metges comencen a examinar-lo limfa nodes.
La majoria dels metges comencen amb un examen del limfa nodes a coll i zona de la gola. Per fer-ho, palpen al llarg dels músculs i un cop a sota del mandíbula inferior. Molts examinadors aprofiten aquesta oportunitat per mirar directament el glàndula tiroide.
Se sol demanar al pacient que empassi una vegada mentre el metge palpa glàndula tiroide. Aleshores el limfa els nodes es palpen un cop a sobre i un altre a sota de la clavícula. El ganglis limfàtics a l’aixella s’examinen després. Amb aquesta finalitat, es demana al pacient assegut al sofà que creui els braços darrere del seu cap de manera que el metge pugui palpar el ganglis limfàtics al plec axil·lar frontal i posterior. Per examinar el ganglis limfàtics a la profunditat de l’aixella, el metge forma un contrafort tirant del braç del pacient cap avall.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
