Fisioteràpia | Exercicis de distròfia muscular

fisioteràpia

El tractament de Distròfia muscular a través de la fisioteràpia s’adapta individualment de pacient a pacient segons el progrés de la malaltia, el general condició del pacient i el tipus de Distròfia muscular. Tot i això, l’objectiu principal de la fisioteràpia sempre és mantenir i millorar la mobilitat del pacient tant com sigui possible i evitar el desenvolupament d’una postura incorrecta. Per tant, una gran part de la teràpia implica fisioteràpia amb diversos exercicis per enfortir i estirar els músculs, així com resistència exercicis per millorar el bàsic condició del pacient.

El fisioterapeuta tractador elaborarà un pacient específic pla de formació per a aquest propòsit, que primer s’ha de dur a terme de manera constant sota supervisió, però més endavant també per iniciativa pròpia a casa. A més dels exercicis, també es pot dur a terme una teràpia de grup, en la qual els pacients poden intercanviar experiències amb altres pacients i els aspectes psicosocials també estan coberts per l'entrenament conjunt. A més, es poden utilitzar tècniques de teràpia manual, massatges de pressió i altres procediments com l’electroestimulació i l’estimulació per calor i fred per estimular els músculs, de manera que dolor es pot sentir i l’entrenament té un millor efecte. Es pot trobar informació completa sobre aquest tema en aquest article: Fisioteràpia per a la distròfia muscular

Teràpia progressiva amb distròfia muscular

No importa quina forma de progressista Distròfia muscular és present, la teràpia és principalment simptomàtica. Això es deu sobretot al fet que encara no s’han aclarit els mecanismes exactes de la causa de la malaltia, però és cert que són hereditaris. Per proporcionar als pacients amb distròfia muscular progressiva un alleujament de la malaltia, es poden considerar diversos enfocaments terapèutics.

Aquests inclouen, per exemple, la teràpia farmacològica per controlar dolor i aturar els processos inflamatoris. Sovint cortisona s’utilitza, però no hi ha cap medicament escollit i el metge ho determina cas per cas. El segon pilar principal de la teràpia és la fisioteràpia.

Mitjançant una fisioteràpia regular amb entrenament del moviment, escola de postura, exercicis específics d 'enfortiment, estabilització i equilibrar així com altres tècniques com la pressió de taps massatge or electroteràpia, l'objectiu és permetre al pacient portar una vida normal el major temps possible mantenint la mobilitat i la força dels músculs el major temps possible. És important que l’entrenament s’acosti amb suavitat perquè la musculatura malalta no pateixi danys addicionals. L’últim pilar de la teràpia és l’atenció psicoterapèutica del pacient, on aprèn a acceptar la malaltia i a obtenir ajuda per fer front a l’estrès psicològic que comporta la malaltia. La teràpia en un grup d’autoajuda també pot ser útil en aquest context.