Anatomia | Fascias

Anatomia

Les fàscies superficials es troben directament sota la pell i el subcutis i són molt elàstiques i capaces d’absorbir greixos corporals (en cas d’augment de pes o embaràs). Les fàscies profundes es troben sota una altra capa de greix, són menys elàstiques i tenen una part inferior sang subministrament que les fàscies superficials i són responsables de la transmissió de dolor. Els miofibroblasts són un component important de la fàscia profunda.

Són especials teixit connectiu produeixen cèl·lules similars a les cèl·lules musculars dels músculs llisos col·lagen i són capaços de reaccionar a estímuls mecànics o químics amb contracció i relaxació. La rigidesa de la fàscia profunda probablement depèn de la densitat dels miofibroblasts. Una proporció extremadament alta de miofibroblasts es pot trobar, per exemple, a la malaltia de Dupuytren (una malaltia en què el flexor tendons dels dits es tornen més gruixuts i rígids, acompanyats d’una restricció severa del moviment).

Un cas especial són les fàscies d’òrgans, que envolten els òrgans. Són menys elàstics i són responsables de la funció de suport i de fixació dels òrgans. Si la tensió de la fàscia d’òrgans és massa fluixa, això provoca un prolapse d’òrgans; si la tensió és massa estreta, els òrgans es veuen deteriorats en la seva necessària capacitat de lliscament.

Tasques

  • Connexió: en el sentit més ampli, les fàscies formen la connexió de tots els sistemes corporals de músculs, tendons, lligaments, ossos, articulacions, els nervis, sistema vascular i sistema hormonal. Teixen tota una xarxa corporal d’estructura en forma de quadrícula que no té ni principi ni final. Aquest teixit de connexió garanteix que les diverses estructures del nostre cos s’uneixen i, com els engranatges entrellaçats, també funcionen com un sistema sencer, sempre que no hi hagi cap interrupció.
  • Funció de suport: si el nostre cos no estigués suportat i mantingut per les fàscies, cauria, ja que ossos són només l’estructura bàsica.

    Les fasies connecten tots els teixits entre si, però al mateix temps també provoquen la demarcació mútua dels músculs i òrgans veïns entre si i, així, serveixen perquè els diferents teixits llisquin l'un contra l'altre. A causa de la seva elasticitat 3D, les fàscies són extremadament flexibles i, per tant, poden adaptar-se a una àmplia varietat de càrregues.

  • Com a estructura passiva, la fàscia dóna suport muscular durant la contracció. Es pot fer més dens si es produeix una forta pressió i, per tant, serveix de protecció per als músculs.

    Perquè el teixit connectiu intervé en la transmissió muscular de la força, la força aplicada pels músculs comença al tendó (transició del múscul a l’os), de manera que la força no es perd al teixit adjacent.

  • Funció protectora: la teixit connectiu La xarxa protegeix el nostre cos de lesions causades per tensions externes i penetrants en cossos estranys i actua com a elàstic xoc absorbent per amortir els moviments.
  • Després de la pell, la quadrícula de les fàscies és l’òrgan sensorial més gran del nostre cos. La densitat de sensors (receptors) continguts a la fàscia és 10 vegades superior a la dels músculs. A causa de la seva alta densitat de receptors, la xarxa de fàscia forma un gran òrgan sensorial que registra els canvis més petits de tensió, pressió, dolor i la temperatura i transmet la informació obtinguda al cervell.

    Els missatges constants dels receptors presents al teixit connectiu ens ajuden a aconseguir una bona percepció corporal, a través de la qual som capaços de percebre la posició de totes les parts del cos a l’espai sense control ocular, i canviar-los i ajustar-los si cal. La fàscia dorsal gran conté un nombre particularment gran de dolor receptors que s'estenen des del coll a la part posterior del cap.

  • Transport: tots els components del teixit connectiu flotador en una matriu bàsica viscosa, que conté un 70% d’aigua. Tota la transferència de massa té lloc en aquest entorn humit.

    Les fàsies estan omplint teixits que s’emmagatzemen sang i aigua i serveixen de passadís per a la sang, el fluid limfàtic i els nervis. Durant el moviment, el teixit connectiu reacciona com una esponja, que s’extreu i es reabsorbeix durant la fase d’alleujament. El factor decisiu d’aquest procés és l’ompliment del teixit amb fluid.

    Els nutrients es transporten i distribueixen a través del teixit connectiu fins al lloc on es necessiten. Mitjançant l’intercanvi amb el sistema venós i limfàtic, s’eliminen de nou els residus. Si el transport de substàncies a la matriu del teixit connectiu es veu interromput per malaltia o falta d’exercici, el teixit s’espessa i s’acumulen “productes de rebuig”.

  • A la matriu del teixit connectiu es produeix una remodelació contínua per part dels fibroblasts.

    Els fibroblasts produeixen constantment nous col·lagen i fibres elàstiques que es converteixen en teixit connectiu ferm, per exemple, lligaments articulars de tracció o teixit de farciment solt entre els òrgans de la cavitat abdominal, mentre que les antigues estructures gastades es tornen a trencar.

  • Curació: quan els fibroblasts es troben amb el teixit lesionat, reaccionen amb una sobreproducció de col·lagen fibres i així pot tancar la ferida. Un cop acabat el treball, aquestes cèl·lules moren. No obstant això, si el procés de curació es veu alterat, per exemple per una inflamació, o si una zona del cos està permanentment sobrecarregada, els fibroblasts produeixen constantment més col·lagen.

    Les cadenes de fibra s'enoden, s'enmallen i formen petites cicatrius (fibroses), cosa que provoca dolor i restricció del moviment (per exemple, dolorós rigidesa de les espatlles, espatlla congelada). La producció excessiva de col·lagen també juga un paper decisiu en el creixement i la propagació dels tumors.

  • Sistema immunitari: A la fàscia hi ha cèl·lules mòbils del sistema immunitari (macròfags), que resorbeixen tot el teixit connectiu que no té cap funció o que tingui una funció perjudicial. Aquests inclouen cèl·lules mortes, els bacteris, virus i cèl·lules tumorals. Les cèl·lules fagocitants (cèl·lules carronyeres) són capaces d’eliminar els agents patògens a través del sistema limfàtic o venós i, per tant, assumeixen una funció important en la defensa immune. Els mastòcits (mastòcits) són particularment actius en el control dels processos inflamatoris.