Al·lèrgia alimentària (sinònims: al·lèrgia alimentària mediada per IgE; al·lèrgia alimentària; NMA; reacció immunològica contra l’al·lèrgia alimentària; intolerància alimentària; hipersensibilitat alimentària; ICD-10-GM T78.1: Altres intolerància alimentària, no classificada en cap altre lloc) és una reacció d’hipersensibilitat causada per mecanismes immunològics després de la ingesta d’aliments. Al·lèrgia alimentària sol ser mediada per IgE reacció al · lèrgica (tipus 1 lèrgia); pot estar mediada per anticossos o cèl·lules.
Es distingeixen dues formes d’al·lèrgia alimentària respecte als seus desencadenants:
- Primary al·lèrgia alimentària: a causa de la sensibilització gastrointestinal a al·lèrgens alimentaris predominantment estables (per exemple, llet i clares d'ou de gallina, soja, blat, cacauet i arbre nous).
- Menjar secundari lèrgia: sensibilització als aeroal·lèrgens, per exemple, pol·len, i resultant d'al·lèrgia creuada als al·lèrgens alimentaris que sovint són inestables (90% dels casos; es produeixen amb més freqüència en adults que en nens)
La proporció de sexes: homes i dones és d’1: 2. Les causes possibles inclouen influències genètiques, augment de l’exposició (per exemple, cuina), i factors hormonals.
Pic màxim de freqüència: la màxima aparició d'al·lèrgies alimentàries es troba en la infància.
La prevalença (incidència de la malaltia) és del 4-8% (a Alemanya). La prevalença més alta de sensibilització primària als aliments es troba en la infància al voltant del 6.6% i disminueix fins al 3.2% al cinquè any de vida. La freqüència d’aparició d’al·lèrgies alimentàries també està determinada pels hàbits de consum de cada país. Per exemple, les al·lèrgies als cacauets es produeixen amb més freqüència als Estats Units i a Gran Bretanya que a Alemanya. Les al·lèrgies als peixos són més freqüents a Espanya i Portugal i les al·lèrgiques al blat a Alemanya.
Curs i pronòstic: tots els aliments poden desencadenar un reacció al · lèrgica (aliment primari lèrgia). Els desencadenants més habituals inclouen nous, llet, ous, espècies, peixos i mariscs. Els nens són particularment al·lèrgics a la vaca llet, soja i pollastre ous, mentre que els adolescents i adults són al·lèrgics a les fruites i verdures crues, espècies i nous. Un cop s’ha diagnosticat l’aliment causant d’al·lèrgies (vegeu diagnòstic de laboratori a continuació), la persona afectada ha d’evitar menjar-lo si és possible (restringit dieta) per tal de romandre lliure de símptomes. Per garantir que el fitxer dieta es manté equilibrat malgrat les restriccions, es recomana la formació d’un nutricionista amb experiència en al·lèrgies. En casos rars, xoc anafilàctic, que provoca un col·lapse circulatori, es pot produir en el context d’una al·lèrgia alimentària. Nota: Els pacients amb al·lèrgia als peixos no tots han d’evitar completament els peixos. Alguns toleren certs tipus de peixos i, per tant, no necessiten renunciar a aquesta font de proteïnes malgrat la seva hipersensibilitat. Una al·lèrgia alimentària es pot convertir en tolerància: si l’al·lèrgia alimentària es produeix a la infància, normalment retrocedeix als sis anys. El pronòstic de la remissió espontània (desaparició total o parcial d’una malaltia) és particularment favorable per a les al·lèrgies a la proteïna de llet de vaca, proteïna d’ou de gallina, blat i soja. Les al·lèrgies alimentàries a l'edat adulta solen persistir al llarg de la vida.
Comorbiditats (malalties concomitants): dos terços dels pacients tenen malalties atòpiques com rinitis al·lèrgica, asma bronquiali dermatitis atòpica.
