El formatio reticularis forma un plexe nerviós en l’ésser humà cervell que consisteix tant en substància gris com blanca (substantia alba i substantia grisea) i recorre tota la seva superfície tronc cerebral. S'estén fins al medul · la espinal i consisteix en extenses xarxes de neurones connectades de manera difusa. El formatio reticularis controla, entre altres coses, els estats de vigília i son, els centres circulatoris i respiratoris vitals, el vòmits centre i grans parts del sistema motor.
Què és el formatio reticularis?
El formatio reticularis és una xarxa de diverses neurones que s’estenen des del tronc cerebral fins al medul · la espinal. El terme llatí formatio reticularis es compon dels termes formatio (= conformació o formació) i reticle (= petita xarxa). En alemany, el trivial nom Hirnnetz (cervell xarxa) també s’utilitza de vegades. També s’utilitza habitualment el terme formació reticular. La xarxa neuronal està formada per substàncies blanques i grises (substantia alba i substantia grisea). La formació reticular processa informació de tots els nuclis motors i sensorials del cervell. Allotja els centres circulatori i respiratori i participa en el control del son i la vigília. Parts de la literatura mèdica defineixen negativament el formatio reticularis a causa de la seva forta interconnexió. En conseqüència, inclou tots els tractes de fibres i neurones del tronc cerebral que no compleixen clarament funcions motores o sensorials. No obstant això, el requisit previ hauria de ser que els tractes de fibres o les neurones es localitzin al mesencefal, rombencefal o mielencefal (subregions específiques del cervell). L’avantatge d’aquesta definició negativa és que elimina la delineació sovint difícil de les subregions individuals de la formació reticular.
Anatomia i estructura
El formicular reticularis es pot dividir en tres grans grups principals. En conseqüència, es distingeix entre
- Una zona mitjana,
- Una zona lateral i
- Una zona medial lateral adjacent
distingit. La zona mitjana es compon de plaques de cèl·lules estretes anomenades nuclis de Raphne. Aquesta zona s’utilitza per al processament d’informació. Aquí, informació d 'altres zones del cervell (per exemple, sistema límbic o l’escorça frontal) també es rep i es transmet. La zona lateral és la principal responsable de les eferències motores. Aquesta zona es compon de cèl·lules petites. En canvi, la zona medial lateral adjacent consta de cèl·lules comparativament grans. A partir d’aquí, la informació i les substàncies es transmeten al tàlem i parcialment a l’escorça (ambdues són zones cerebrals). A més, informació del medul · la espinal, cerebel, i els nuclis nerviosos sensorials del cervell arriben a les zones medials.
Funció i tasques
Les diverses zones del formatio reticularis dirigeixen les funcions vitals del cos. Per exemple, vòmits i la deglució es controla des d’aquí. El formatio reticularis també participa en la micció. El terme micció s’utilitza per descriure el procés físic de buidatge de l’orina bufeta. La característica especial de la xarxa cerebral és que combina les subfuncions motores en una conducció holística (funció d’enviament i agrupació). Aquí, la informació de gairebé totes les parts del cervell es reuneix, es processa i finalment es transmet. Una gran part de la informació s'envia al cerebel, cervell i el diencèfal. Per això, també parlem de la xarxa cerebral com el "pont cap al diencèfal". El formatio reticularis també controla la consciència i la diferenciació entre estats de vigília i estat de son. A la literatura, també s’informa que hi participa dolor control. També hi participa el formatio reticularis en el control del sistema circulatori (sistema cardiovascular), així com influir en el centre respiratori. Perquè la xarxa cerebral connecta el sistema límbic als nuclis de la hipotàlem, també juga un paper en la coloració de les aportacions sensorials. A més, participa en la formació i el control de les emocions humanes.
Malalties
Post-traumàtic estrès trastorn (TEPT o, segons l’anglès, TEPT "trastorn per estrès postraumàtic") sovint es produeix en relació amb el formatio reticularis. El trastorn és el resultat d’esdeveniments que són particularment traumàtics i extremadament difícils de processar (per exemple, guerres, desastres naturals, accidents o violacions). La literatura mèdica calcula que un 2-7% de les persones a tot el món es veuran afectades pel TEPT un cop a la vida. El estrès el trastorn restringeix la vida quotidiana dels afectats i pot esdevenir crònic si no es tracta correctament. Puntual teràpia per tant, és essencial. El estrès el desordre sempre segueix cronològicament després d’una situació traumàtica. No obstant això, no ha de produir-se immediatament després. El TEPT també pot lead a símptomes notables molts anys després del trauma. Són records intrusius i recurrents de l’esdeveniment traumàtic (anomenats flashbacks). Es poden produir durant el son en forma de malsons, però també durant el dia. Memòria també són possibles buits. Tanmateix, sempre es caracteritzen per una gran por i una sensació d’impotència extrema. Per tant, els afectats estan sotmesos a una tensió massiva. La connexió entre els trastorns de l’estrès posttraumàtic i el formatio reticularis s’explica a la literatura pel fet que els trastorns de l’estrès lead a canvis permanents a la xarxa cerebral. Aquests canvis també poden ser la causa de trastorns del son perquè el formaio reticularis participa significativament en la iniciació del son o el control dels estats de vigília i son. No obstant això, el TEPT en particular s’ha tractat exclusivament psicològicament o psiquiàtricament. Si el teràpia es realitza de forma ambulatòria o ambulatòria depèn de la manifestació concreta del cas individual. Això també determina si és necessari o no el tractament farmacològic.
