Hi ha alguna característica especial de la retirada d'alcohol? | Retirada de medicaments

Hi ha alguna característica especial de la retirada d'alcohol?

Retirada d'alcohol s’associa amb dificultats particulars. Freqüentment, brusc desintoxicació condueix a l'anomenat retirada d’alcohol deliri. Això significa l'aparició de diversos símptomes d'abstinència greus.

Els símptomes típics són la nuvolositat de la consciència, al · lucinacions i problemes circulatoris. Es requereix atenció mèdica amb urgència. Si cal, s’ha de controlar de prop la circulació i se li han de donar infusions de líquid al pacient.

A més, hi ha el perill de convulsions, que s’intenta contrarestar mitjançant l’administració cautelar epilèpsia medicació. Com s’ha descrit anteriorment, els medicaments antihipertensius i sedants també es pot utilitzar. En el deslletament a llarg termini, hi ha fàrmacs com "Acamprosat", "Disulfiram" i "Naltrexone", que estan destinats a evitar el desig d'alcohol i, per tant, també recauen.

Quant dura la retirada del medicament?

La retirada consisteix en (més aviat física) desintoxicació i el deslletament (més aviat psicològic). El primer sol durar entre dues i sis setmanes. No es pot predir amb exactitud la durada del deslletament posterior.

Sovint, els afectats pateixen problemes psicològics que estan a l’origen o han estat causats per l’abús de drogues. Per assolir l’objectiu de l’abstinència a llarg termini, cal un enfocament holístic. En la majoria dels casos, el suport psicoterapèutic a llarg termini es proporciona en forma d’entrevistes individuals o teràpia de grup. A més, hi ha factors que influeixen com l’automotivació del pacient, la droga, el comportament de consum previ, les estructures quotidianes regulades, la connexió amb la família, els amics i la vida professional. En general, el deslletament a llarg termini pot trigar entre mesos i anys.

Quina és la taxa de recaiguda?

No hi ha xifres exactes, però les recaigudes són malauradament freqüents. Sovint són necessaris diversos intents de retirada. Per descomptat, depèn de la droga, de la gravetat del comportament addictiu i de l’entorn social.

La retirada física és només el primer pas. L’abstinència a llarg termini sovint continua sent un repte durant anys o fins i tot tota la vida. A més, el consum de drogues sol deixar clars rastres a la vida dels afectats: atur, retirada de familiars i amics, així com problemes psicològics a causa de la pèrdua sobtada de la sensació d’intoxicació sempre disponible.

La manca de perspectiva i aïllament crea un entorn difícil que ofereix poc suport a l’abstinència de les drogues. Així succeeix que les persones anteriorment dependents tornen al seu antic comportament de consum. Per tant, és important el suport psicoterapèutic professional i, si cal, el servei social.

Aquests ajuden els afectats a crear unes condicions de vida adequades i, per tant, redueixen el risc de recaigudes. És important crear les condicions adequades per a una vida permanentment lliure de drogues. Són importants un entorn social lliure de drogues, una rutina diària habitual, una activitat professional, esports o altres compensacions per al temps lliure.

A llarg termini psicoteràpia pot ajudar-lo i donar-li suport. En les converses, es poden debatre temes com l’addicció, la por a una recaiguda o altres problemes psicològics i, per tant, alleujar els afectats. Els centres d’assessorament sobre drogues també proporcionen informació sobre ofertes com ara teràpia grupal o grups de discussió.

Crear la consciència que un no està sol pot ser motivador i també pot prevenir una recaiguda. Retirada de medicaments és qüestió d’anys i el suport de familiars o d’altres persones afectades és útil.