història
El curs d'un còccix la contusió varia d’un pacient a un altre. El temps necessari per al còccix Moretones per curar i el temps que la vida quotidiana del pacient està restringit per les vegades de vegades molt greus dolor depèn principalment de l’abast de la lesió i del moment del diagnòstic.
Diagnòstic
En cas de llarga durada, fort dolor a la zona del còccix, s’ha de consultar amb urgència un metge. El diagnòstic d’un contusió de còccix sol procedir en diversos passos. El pas més important és l’extensa consulta metge-pacient (anamnesi). Durant aquesta conversa, s'ha d'aclarir en quin moment del fitxer dolor al còccix es va produir per primer cop i, immediatament abans, es va aplicar una força més gran a la regió de les natges.
A més, s’han de divulgar més símptomes al metge tractant. Després d’aquesta consulta metge-pacient, una orientació examen físic generalment es realitza durant el qual s’inspeccionen les regions del cos que voregen les natges. A més, també s’examina la superfície cutània de la zona del còccix per detectar anomalies.
Per tal de trobar la causa del dolor que sent el pacient, s’ha d’escanejar la regió de les natges. El metge tractant sol aplicar pressió a diversos punts clàssics del còccix i intenta provocar dolor. Si hi ha un contusió de còccix, es pot provocar dolor per pressió, especialment a la zona de la punta del còccix i en la transició entre el còccix i sacre.
Ja que fins i tot si a contusió de còccix se sospita, s’han d’excloure altres malalties en molts casos, els procediments d’imatge poden ser útils. En particular, ultrasò l'examen de la pelvis, la tomografia per ordinador (TC) o la ressonància magnètica (RM) poden ser útils en aquest context. Si no es pot descartar completament la presència d’un tumor malgrat un trauma previ, pot ser útil fer imatges amb un mitjà de contrast.
Anatomia
El còccix representa la part inferior de la columna vertebral humana. El nom anatòmicament correcte del còccix és "Coccyx" o "Os coccygis". En general, serveix com a punt d’unió dels diversos lligaments i músculs de la pelvis.
Històricament, el còccix consta de quatre a cinc vèrtebres individuals, que, però, en la majoria de les persones es fonen en una estructura en una connexió òssia (terme tècnic: sinostosi). El còccix ossi és considerat com un vestigi rudimentari d'una cua de vertebrats.
