Insuficiència hepàtica

Insuficiència hepàtica - anomenada col·loquialment fetge fracàs - (Sinònims dels tesaures: atròfia aguda del fetge groc; hepatitis amb fetge fracàs; Distròfia aguda del fetge; Degeneració hepàtica parenquimàtica aguda ank; Aguda fetge fracàs; Atròfia crònica del fetge groc; Distròfia hepàtica crònica; Crònica insuficiència hepàtica; Coma hepaticum; Encefalopatia hepàtica; Fulminant hepatitis amb insuficiència hepàtica; Atròfia groga del fetge; Descompensació hepàtica; Encefalopatia hepàtica; Insuficiència hepàtica; Hepatoencefalopatia; Icterus maligne; Atròfia hepàtica; Falla hepàtica coma; Distròfia hepàtica; Coma hepàtic; Hepàtic necrosi; Necrosi hepàtica amb insuficiència hepàtica; Necrosi parenquimàtica hepàtica; Atròfia parenquimàtica hepàtica; Degeneració cel·lular hepàtica; Necrosi de cèl·lules hepàtiques; Necrosi de cèl·lules hepàtiques amb insuficiència hepàtica; Maligne hepatitis amb insuficiència hepàtica; Encefalopatia portocaval; Praecoma hepaticum; Atròfia subaguda del fetge groc; Degeneració hepàtica parenquimàtica subaguda ank; ICD-10-GM K72.0: insuficiència hepàtica aguda i subaguda, ICD-10-GM K72.1: insuficiència hepàtica crònica, ICD-10-GM K72.9: hepatitis crònica, no especificada) descriu un trastorn funcional del fetge amb fracàs parcial o complet de les seves funcions metabòliques. La insuficiència hepàtica és la forma més greu d’insuficiència hepàtica. Es tracta d’un fet agut que posa en perill la seva vida condició. Es poden distingir les següents formes d’insuficiència hepàtica:

  • Insuficiència hepàtica aguda: hi ha menys de 7 dies entre l’aparició i l’encefalopatia (un terme col·lectiu per als canvis patològics (patològics) cervell).
  • Insuficiència hepàtica aguda (ALV; insuficiència hepàtica aguda, ALF) [ICD-10-GM K72.0: insuficiència hepàtica aguda i subaguda, entre l’aparició i l’encefalopatia, entre 7 i 28 dies; fulminant: <7 dies, prolongat> 4 setmanes
  • Insuficiència hepàtica subaguda (SALV; SALF) [ICD-10-GM K72.0: insuficiència hepàtica aguda i subaguda]: més de 28 dies (fins a 6 mesos) entre l’aparició i l’encefalopatia.
  • La insuficiència hepàtica crònica aguda (ACLF) representa una descompensació hepàtica aguda de la malaltia hepàtica crònica preexistent amb insuficiència orgànica consecutiva. La supervivència a curt termini és molt pobra i depèn de l’etapa. Els desencadenants són infeccions bacterianes (com ara pneumònia/ pneumònia, infeccions urinàries o bacteris espontanis peritonitis (SBP) / infecció per ascites (líquid abdominal) sense la presència d’una lesió intestinal (“lesió que afecta l’intestí)), que en aquest cas lead a la inflamació sistèmica (inflamació). És una entitat relativament nova.
    • Presència de descompensació aguda.
    • Identificació de fallades d'òrgans segons normes objectivables.
    • Alta mortalitat a curt termini superior al 15%.
  • Insuficiència hepàtica crònica (CLV; CLF) [ICD-10-GM K72.1: Insuficiència hepàtica crònica].

La insuficiència hepàtica pot tenir moltes causes diferents. A Europa predomina l’hepatitis (inflamació hepàtica) com a causa principal; a Amèrica, Anglaterra i Escandinàvia, predominen les toxines (verins). Relació de sexes: la insuficiència hepàtica aguda sembla afectar les dones més sovint que els homes. La insuficiència hepàtica aguda és una malaltia relativament rara. A Alemanya, hi ha aproximadament 200-500 casos a l'any. Curs i pronòstic: el pronòstic de la insuficiència hepàtica aguda depèn de diversos factors: etiologia (causa), malaltia prèvia, així com la velocitat de desenvolupament de la insuficiència hepàtica aguda (fulminant (sobtada o ràpida) és pronòstic millor que el retardat). La causa més freqüent de mort és l’edema cerebral (cervell inflor; en el 70% dels casos). Els pacients necessiten trasplantament hepàtic (LTx) en el 50% dels casos. La letalitat (mortalitat respecte al nombre total de persones amb la malaltia) en insuficiència hepàtica aguda és del 50-75%. Els pacients que sobreviuen a una insuficiència hepàtica aguda solen recuperar-se completament.