Sinònims en el sentit més ampli
Diencephalon
introducció
El diencèfal com a part del cervell es troba entre el cervell final (cervell) i la tija cerebral. Els seus components són:
- Tàlem
- Epitàlem (epi = sobre ell)
- Subtàlem (sub = baix) amb Globus pallidus (pallidum)
- Hipotàlem (hipo = per sota, menys)
Tàlem
L’ovoide es va aparellar tàlem és el més gran i juntament amb el hipotàlem la més important d’aquestes estructures del diencèfal i es troba al centre de la cervell. Delimita el III ventricle; a sobre hi corre el nucli caudatus, a sota hi ha l’hipo i subtàlem i el cervell mitjà. Per sobre del ventricle III hi ha l’epitàlem. El tàlem al seu torn es compon de diversos nuclis i làmines medul·lars. Al seu pol posterior hi ha la glàndula pineal (epífisi, glandula pinealis) com a part de l’epitàlem.
Subtàlem
El subtàlem conté entre altres coses el globus pallidus, que pertany al diencefal en termes d’història del desenvolupament.
hipotàlem
A la cervell, El hipotàlem forma la base del diencèfal sota el terra del ventricle III. Davant hi ha el quiasma òptic (chiasma opticum), darrere hi ha el glàndula pituitària tija amb la transició a la hipòfisi (hipòfisi). El hipotàlem es divideix en diferents zones, que contenen nuclis típics amb funcions vegetatives.
La forma de mongeta glàndula pituitària es divideix en la neuro i l’adenohipòfisi, sent la neurohipòfisi la part posterior i l’adenohipòfisi la part frontal de la hipòfisi. Només la neurohipòfisi pertany al diencefal, l'adenohipòfisi no pertany al cervell, ja que es desenvolupa a partir de l'anomenada butxaca de Rathke, que forma part de l'ectoderma, un dels tres cotiledons en desenvolupament embrionari. Les estructures esmentades, a excepció de la glàndula pituitària, que es crea una vegada - també es troben dues vegades en total (esquerra i dreta) al cervell (diencèfal).
function
El tàlem, com la part més gran del diencèfal, compleix diverses funcions al cervell. És on es canvia tota la informació de l’escorça cerebral. D 'una banda, participa en el sistema límbic, en processos de benestar i estat d’ànim, en processos visuals, auditius i olfactius i, d’altra banda, en processos motors.
El tàlem també es coneix com la “porta d’entrada a la consciència”, ja que transmet informació sensorial a l’escorça cerebral i d’aquesta manera ens fa conscients. L'epitàlem (intercerebral) està connectat al sistema límbic, el sistema olfactiu, nuclis dels processos de secreció de la boca i centres vegetatius del tronc cerebral. La glàndula pineal, que forma part de l’epitàlem, és una glàndula que produeix i allibera l’hormona melatonina.
També influeix en el simpàtic sistema nerviós i el control del ritme dia-nit. El subtàlem (diencèfal) com a part del cervell inclou el sistema motor en la seva funció, així com el globus pallidus, que forma part del ganglis basals bucle com a centre motor. L'hipotàlem té un impacte en una àmplia gamma de processos corporals.
Aquests inclouen la regeneració, el rendiment, el ritme diari, el cicle femení, la ingesta d’aliments i aigua, inclosa la sensació de sacietat. A més, l’hipotàlem regula la sudoració, l’activitat dels òrgans i els tremolors i en produeix diversos les hormones: Opiacis endògens, hormona antidiurètica (DHA), l'oxitocina i control les hormones amb efecte sobre l’adenohipòfisi (liberina, estatina). És possible influir en aquests diferents processos mitjançant connexions de l'hipotàlem amb el sistema límbic, tronc cerebral i hipòfisi.
