Sinònims
OSG, Articulatio talocruralis
definició
La superior turmell l'articulació és una de les dues turmell articulacions que permeten el moviment entre la part inferior cama i peu. És una combinació òptima dels dos. Forma una unitat funcional amb la inferior turmell conjunt.
- Estabilitat i
- Mobilitat.
Articulacions del turmell en general
En sentit estricte, el turmell articulació consta de dos articulacions. La superior i la inferior articulació del turmell. Proporciona la connexió articulada entre les cames inferiors, que consisteix en el turmell articulacions ha de complir dues característiques essencials. Han de ser estables i resistents, ja que suporten tot el pes del cos, però alhora permeten un alt grau de mobilitat per garantir la marxa i la funcionament - fins i tot en terrenys irregulars.
- Os de la canya (tíbia) i
- Fíbula (peroné) i
- Peu.
Articulació superior del turmell - Anatomia
La superior articulació del turmell consisteix en la superfície articular de la part inferior cama (crus), és a dir, la tíbia i el peroné amb els seus extrems articulars elevats formen l'anomenada forquilla de malleol (malleolus = turmell), que envolta el rotlle ossi del turmell (trochlea tali) la part més alta de l'os del turmell. L’extrem ossi elevat de la tíbia, que correspon a la part interna de la forquilla del malleol, forma el malleol intern, l’extrem ossi inferior del peroné, és a dir, la part exterior de la forca del malleol, forma el malleol extern. El tròclea tali tancat per la forquilla malleolar és 4-5 mm més ample per davant que per darrere. Aquesta característica especial és funcionalment important (vegeu més avall).
Aparell lligamentós de l’articulació superior del turmell
El OSG (superior articulació del turmell) està assegurat per lligaments a més de guia òssia. Els lligaments que subjecten i així estabilitzen la forquilla malleolar com a anomenada sindesmosi (sindesmosi tibiofibularis) ja pertanyen als lligaments de l’OSG (articulació superior del turmell). Atès que l’OSG (articulació superior del turmell) és una articulació purament articulada, hi ha lligaments col·laterals (lligaments col·laterals) que impedeixen el moviment lateral del peu a l’OSG (articulació superior del turmell).
Passen del malleoli (turmells) al més proper tarsal ossos. En detall, al turmell extern es tracta de la totalitat, simplement s’anomena lligament extern del peu. Aquests lligaments impedeixen una variació o inversió de la suspensió del peu (és a dir, una rotació cap a l'interior, com es fa quan es vol mirar la planta del peu). El lligament col·lateral del turmell intern és el lligament ampli deltoideo, que consta de quatre parts: Aquest lligament impedeix la valgització o eversió El pronament del peu (és a dir, la rotació cap a l'exterior).
- Ligamentum tibiofibulare anterius i el
- Ligemantum tibiofibulare posterius.
- Lligamentum talofibulare anterius,
- Ligament talofibulare posterius i
- Ligament calcaneofibulare.
- Pars tibiotalaris anterior,
- Pars tibiotalaris posterior,
- Pars tibiocalcanea i
- Pars tibionavicular.
- Ligament fibulotalare posterius
- Ligament fibulocalcaneare
- Ligament fibulotalare anterius
- Fíbula (peroné)
- Espinilla (Tibia)
- Hock cama (talus)
- Escafoide (Os naviculare)
- Os esfenoïdal (Os cuniforme)
- Os metatarsià (Os metatarsale)
- Os cuboide (Os cuboideum)
Tots els articles d'aquesta sèrie:
