L’òrgan de l’equilibri

Sinònims

Aparell vestibular, òrgan vestibular, òrgan vestibular, capacitat d’equilibri vestibular, coordinació del moviment, marejos, insuficiència d’òrgans vestibulars

introducció

L’òrgan d’equilibri humà es troba a l’orella interna, a l’anomenat laberint. Hi participen diverses estructures, fluids i camps sensorials, que mesuren les acceleracions de rotació i lineals per mantenir l’equilibri del cos i permetre l’orientació espacial mantenint un camp de visió constant.

Anatomia

L'òrgan d'equilibri es troba juntament amb una part de l'òrgan auditiu a l’orella interna, que es troba en una secció del crani anomenat os petrós. Aquestes estructures es coneixen com a laberints, on es distingeixen els laberints ossis dels laberints membranosos. Els laberints ossis són cavitats interconnectades incrustades a l'os.

Comença amb una aurícula (vestíbul) que continua cap endavant cap a la còclea (part de l’òrgan auditiu) i cap enrere cap als canals semicirculars (part de l’òrgan d’equilibri). Aquest laberint ossi conté un líquid net d’aigua, anomenat perilimf, en el qual flota el laberint membranós. El perilimf segueix l’estructura del laberint ossi i, per tant, representa la seva sortida.

També s’omple d’un líquid, l’endolimfa viscosa. Una altra divisió del laberint és en vestibular i coclear. El coclear pertany a l’òrgan auditiu, mentre que el vestibular en constitueix l’òrgan equilibrar i consta de diverses parts interconnectades: Les arcades són perpendiculars entre si.

En relació amb els eixos corporals, els 45 graus superiors es desvien del pla mitjà (l'eix mirall del cos funcionament a través de la cap i els peus), la part posterior de 45 graus es desvia del pla frontal i la lateral de 30 graus es desvia del pla horitzontal. El laberint membranós conté diversos camps sensorials, els anomenats epitelis sensorials, que són responsables de l’adquisició del equilibrar paràmetres. A Sacculus i Utriculus es tracta de Macula sacculi i Macula utriculi (Macula = taca), que estan en angle recte entre si.

A les arcades, es tracta de les 3 ampolles cristes (crista = engonal). La informació obtinguda a través d’aquests camps sensorials es transmet al nervi vestibular, el nervi vestibular, amb l'ajut de les cèl·lules sensorials i d'aquí als seus nuclis nerviosos, els nuclis vertibulars del cervell tija. Des d'allà, hi ha connexions amb el cervell (gir postcentralis), el medul · la espinal, altres parts del tronc cerebral, el cerebel, els músculs dels ulls i altres parts dels músculs.

  • Sacculus (bossa petita)
  • Utricle
  • Canals de 3 arcs = Ductus semicirculares (canals semicirculars) à superior, posterior i lateral

L’estructura dels diferents epitelis sensorials és comparable, llevat de petites diferències. Sempre hi ha cèl·lules sensorials, la cabell cèl·lules i cèl·lules de suport, en què s’incorporen les cèl·lules piloses. Cadascun cabell la cèl·lula té diverses extensions cel·lulars, és a dir, una llarga (Kinozilium) i diverses curtes (Stereozilien).

Aquests estan connectats per una punta a l'esquerra, que es pot imaginar com a estructures semblants a una corda entre els cilis individuals (cilis = cilis). Per sobre del cabell i les cèl·lules de suport hi ha una massa gelatinosa, que té una estructura diferent segons la seva ubicació. Per sobre de les màcules del sàcul i de l’útric hi ha l’anomenada membrana estatòlita gelatinosa, que rep el nom de calci cristalls de carbonat (= estatòlits).

Les extensions cel·lulars de les cèl·lules piloses sobresurten en aquesta membrana. No obstant això, no estan immersos directament a la membrana, però encara estan envoltats per un estret espai que conté endolimfa. Les crestes de les arcades, en canvi, estan cobertes per la cúpula, també una massa gelatinosa, on també sobresurten les extensions cel·lulars.

Tant a les màcules com a les crestes, les cèl·lules piloses estan acoblades a la nervi vestibular mitjançant connexions sinàptiques a l’òrgan d’equilibri. Els epitelis sensorials estan envoltats per altres epiteli, però són més alts i sobresurten per sobre. Els fluids presents al laberint també tenen una composició especial.

El perilimf que envolta el laberint membranós conté un fluid aquós que conté electròlits similar al del fluid intersticial del cos. sodi el contingut és elevat, però el potassi el contingut és baix. El mecanisme de formació del perilimf no s’entén bé; la connexió amb l 'espai subaracnoide del cervell, que es troba entre el cervell i el meninges, probablement juga un paper. L’endolimfa continguda al laberint membranós també és un fluid, però a diferència del perilimf conté poc sodi i molt potassi. L’endolimfa és produïda per estructures tant del laberint vestibular com del laberint coclear (estria vascular). El diferent contingut de electròlits (= ions) és important per a l'excitació de les cèl·lules sensorials, que poden transmetre informació al cervell.