El escafoide és el més gran del carpal ossos. Especialment en caure sobre el canell, El escafoide sovint es veu afectat. A causa de la seva especial posició anatòmica, el escafoide es cura especialment malament després d'un fractura.
En el cas d’un fractura que travessa directament l’os, ja no es subministra part de l’escafoide sang. Hi ha el risc que aquesta part es mori. L’escafoide es pot immobilitzar completament amb un guix repartiment. Això permet que l’os torni a créixer junts en la posició ideal.
Com és el repartiment en cas de fractura escafoide?
La part més important del repartiment per a un escafoide fractura és que el polze també es posa al repartiment. Això es deu al fet que l’escafoide es mou amb cada moviment del polze o, si més no, es carrega. Per tant, la fractura només es pot curar bé si el polze està immobilitzat.
El polze es posa en el repartiment en una posició estesa de manera que s’exerceixi la mínima pressió possible sobre l’escafoide fracturat. El canell també està inclòs al repartiment. L’escafoide pertany al carpal ossos, de manera que no ha d 'haver mobilitat a l' canell quan està immobilitzat.
A més, avantbraç se sol posar en un guix fosa de manera que no es pugui transferir cap moviment al canell. En general, no és necessari un repartiment del braç superior en el cas d’una fractura escafoide aïllada. No obstant això, si hi ha altres estructures al canell i avantbraç també es veuen afectats per una caiguda, de vegades s’ha d’aplicar un repartiment del braç superior.
Això és especialment necessari quan no es permet cap rotació al canell i avantbraç. El repartiment típic d’una fractura escafoide és el repartiment de l’avantbraç. Immobilitza l’escafoide i el carpal circumdant ossos completament.
A més, es redueix la mobilitat a l'avantbraç, de manera que arriben menys vibracions al canell. També és important guix el polze també. Quan el polze es mou, desencadena vibracions, especialment a l’escafoide, i per tant pot retardar o evitar la curació de la fractura d’escafoides. El polze està arrebossat en una posició segrestada (que sobresurt), ja que és la pressió més baixa sobre l’escafoide.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
