Esclerosi Múltiple
És, igual que un carrera, una malaltia neurològica. A diferència d'un carrera, encara no es coneixen les causes exactes de la malaltia; els investigadors suposen que es tracta d’un esdeveniment multifactorial. Tanmateix, hi ha un punt en comú entre carrera i es coneix ara l’EM en les causes.
Això és que el factor XII de coagulació és responsable de la congestió venosa en un ictus. En EM, el mateix factor de coagulació es troba a la sang en concentracions augmentades durant un atac agut. En EM, aquest factor de coagulació és el responsable de la sistema immune atacant les pròpies estructures del cos.
En termes concrets, això significa que les capes de la capa de les fibres nervioses es danyen en un procés inflamatori, de manera que els estímuls nerviosos es transmeten de manera menys efectiva. L’EM també es coneix com una malaltia amb moltes cares, perquè els símptomes són extremadament diversos. En la seva major part, els símptomes són similars als d’un ictus: debilitat muscular o paràlisi, espasticitat, alteració de la visió, pèrdua de sensació, trastorns de la marxa, trastorns de la parla, bufeta i trastorns del buidatge de l'intestí, i possiblement trastorns psicològics.
Tanmateix, a diferència d’un ictus, aquests símptomes no es produeixen de manera sobtada, sinó en recaigudes en la majoria dels casos. Un cop superat un ictus amb medicació i teràpia, els símptomes poden retrocedir. En la majoria dels casos, l’EM està recidivant-remetent i posteriorment es converteix en una crònica condició. No hi ha cura per a l’EM, però els símptomes poden influir positivament en medicaments, fisioteràpia, teràpia ocupacional i logopèdia. Si voleu obtenir més informació sobre els signes d’esclerosi múltiple, us recomanem la nostra pàgina sobre: Símptomes de l’esclerosi múltiple
Fisioteràpia després d’un ictus
Després d’un ictus, en el 70% dels casos queden danys conseqüents, com parèsia (paràlisi), trastorns de la marxa, trastorns de la deglució, depressió or memòria trastorns. Una teràpia integral, que consisteix en teràpia ocupacional, psicoteràpia, logopèdia i per tant és necessària la fisioteràpia. Com més aviat comença la teràpia, més èxit té.
Tot i que el cervell el dany no es pot revertir, amb la teràpia intensiva és possible que les estructures cerebrals intactes aprenguin i assumeixin les tasques de les zones pertorbades. Per tant, totes les teràpies comencen a l’hospital i es continuen a la clínica de rehabilitació i, si cal, de forma ambulatòria a la pràctica. Aquest article també pot ser del vostre interès: Fisioteràpia per a depressió La fisioteràpia persegueix l’objectiu indicatiu de restaurar, millorar i mantenir la mobilitat del pacient de la millor manera possible. Això requereix un treball intensiu sobre els aspectes següents, entre d’altres: percepció corporal, to muscular, equilibrar i coordinació, postura i marxa.
A més, la fisioteràpia intenta evitar malalties secundàries freqüents com deformitats posturals. En fer-ho, la fisioteràpia es basa en l’etapa de la malaltia i els símptomes actuals del pacient. Si el pacient encara està al llit, la fisioteràpia intenta estimular les zones intactes del cervell, per exemple, movent passivament les extremitats, posicionament correcte al llit i massatges amb una bola d’eriçó o pinzells.
El focus està sempre al costat afectat, de manera que les funcions restants d’aquest costat s’entrenen intensament. Molts fisioterapeutes treballen en la rehabilitació d’un ictus segons el concepte de Bobath. És un dels conceptes de teràpia més utilitzats. Té com a objectiu restablir la mobilitat del pacient a partir de principis neurofisiològics i promoure la independència. Si és possible, els familiars del pacient participen en el tractament i se'ls aconsella.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
