La columna vertebral toràcica

Sinònims

BWS, vèrtebres toràciques, cos vertebral toràcic, cifosi, dorsàlgia, bloqueig de costelles, bloqueig vertebral

Anatomia

La columna vertebral toràcica forma part de la columna vertebral en el seu conjunt, també anomenada columna vertebral. Hi ha 12 vèrtebres toràciques (Vertebrae thoracicae), que formen la part central de la columna vertebral i formen el tòrax juntament amb el costelles (Costae) i el estèrnum. Naturalment, la columna toràcica té una lleugera curvatura quan es veu des del costat (cifosi).

Aquí, la columna vertebral està corba convexa cap enrere. Augment de la curvatura de la columna toràcica patològicament, per exemple a Malaltia de Scheuermann or osteoporosi, resulta en un geperut (hipercifosi), també coneguda com a "gepa" en llengua vernacla com a forma extrema. Es diuen desviacions laterals de la columna vertebral escoliosi.

Bloqueigs de la columna toràcica

A la zona de la columna vertebral toràcica, bloquejos de la vertebral articulacions o sovint es produeixen articulacions vertebrals costals. Normalment, dolor es fa sentir entre els omòplats, que també poden tirar en direcció a la caixa toràcica de forma similar a un cinturó. El dolor causat per un bloqueig depèn sobretot del moviment, de vegades depèn de la respiració.

Cap a l'esquena, el cos vertebral continua cap al arc vertebral. La arc vertebral extensions que comencen a cos vertebral s’anomenen pedicles. Tenen una importància especial en la cirurgia de la columna vertebral, ja que s’utilitzen per inserir els cargols a la cos vertebral durant la fusió espinal (espondilodesi).

L 'extrem posterior de la arc vertebral forma la placa vertebral (làmina). On es troben les dues plaques vertebrals és on es troba procés espinós Comença (Processus spinosus), que a la regió de la columna toràcica es projecta fortament cap avall i és fàcil de sentir a l'esquena, fins i tot per als profans. Juntament amb el cos vertebral, l’arc vertebral forma el forat vertebral (foramen vertebral, canal vertebral, canal espinal) a través del qual el medul · la espinal passa cap al peu.

El quadre clínic de canal espinal l'estenosi descriu un canal espinal massa estret amb resultat dany als nervis fins al medul · la espinal o espinal els nervis. A la vista lateral de la columna vertebral, les arrels d’arc de dos cossos vertebrals adjacents formen un forat obert al costat (Foramen intervetebrale, Neuroforamen), a partir del qual la columna vertebral els nervis deixa el canal espinal. A més del procés espinós, els processos transversals (processus transversi), que serveixen de punt de partida per als músculs i les estructures lligamentoses que acompanyen la columna vertebral, també surten de l’arc vertebral.

Dos processos més petits més, un per sobre i un per sota, formen l’intervertebral superior i inferior articulacions (processos articulars superiors i inferiors; facetes). Són importants per a la mobilitat de la columna toràcica. Desgast de l'articulació cartílag la superfície pot provocar una esquena persistent dolor, coneguda com a espondilartrosi simptomàtica o síndrome de facetes.

Tanmateix, l’aparició més freqüent de síndrome de facetes es troba a la columna lumbar i cervical. Una característica especial de la columna vertebral toràcica és la connexió articulada amb la costelles. Juntament amb el costelles i la estèrnum, es forma una cistella cònica oberta cap amunt i cap avall (obertura toràcica superior i inferior), motiu pel qual s’anomena tòrax (tòrax).

El sòcol per a la costella cap es troba a les vores superiors i inferiors de les vèrtebres toràciques. L’individu vèrtebra toràcica consisteix en un cos vertebral toràcic (Corpus vertebra), un arc vertebral toràcic (Arcus vertebra) i processos vertebrals toràcics (Processus vertebrae). El cos vertebral està format principalment per os esponjós (espongiosa).

Els seus extrems ossis sòlids (corticalis) mirant cap avall i cap amunt també es coneixen com a plaques de base i de coberta. El adjacent disc intervertebral es troba damunt d’ells, seguit del següent cos vertebral. Les vores laterals engrossides dels cossos vertebrals s’anomenen crestes marginals. Aquests termes tenen un significat pràctic, especialment quan es descriuen canvis en el Radiografia o ressonància magnètica de la columna toràcica. - Cossos vertebrals

  • Procés transversal
  • Procés articular / articulació vertebral
  • Procés espinós
  • Forat de vòrtex