Si l’espatlla es mou massa lluny, tendons i els lligaments es tensen i impedeixen articulació de l'espatlla des de lliscament / luxació. Si la força aplicada a la junta des de fora és superior a la força de la tendons i els lligaments, l’articulació es lliscarà fora de lloc o s’estirarà excessivament. En el pitjor dels casos, això pot provocar una inestabilitat permanent de l’espatlla. Un metge pot determinar la inestabilitat de l’espatlla en funció de la historial mèdic i un examen fisiològic.
Fisioteràpia / tractament
La fisioteràpia té un paper decisiu en el tractament de les inestabilitats de l’espatlla, tant com a mètode convencional com com a tractament pre o postoperatori. A causa de l 'estructura especial del articulació de l'espatllano obstant això, és extremadament important prendre una anamnesi exacta abans de començar el tractament de manera que la inestabilitat de l’espatlla no sigui promoguda negativament pel tractament en el pitjor dels casos. Per tant, en una consulta intensiva al pacient, el terapeuta intentarà determinar el problema exacte al principi, tenint en compte els resultats clínics.
Mitjançant preguntes específiques i un examen fisiològic, normalment es poden identificar certs patrons en el tipus d’inestabilitat de l’espatlla, de manera que es poden adaptar de forma individual les mesures terapèutiques adequades. Les 3 causes o patrons clínics més freqüents d’inestabilitat de l’espatlla són: TUBS = traumàtic, no direccional (és a dir, només en una direcció), lesió de Bankart, quirúrgica: aquí la causa d’inestabilitat de l’espatlla és una lesió, per exemple una caiguda mentre esquiava o una lesió durant un moviment de llançament. Durant el tractament, és important que el pacient aprengui a adaptar els seus moviments perquè els patrons antics no causin una nova lesió.
AMBRI = atraumàtic, multidireccional (en totes direccions), bilateral (per les dues cares), rehabilitador i inferior (part inferior de la càpsula): aquí la causa de les queixes no es basa en un trauma. Els problemes solen ser ambigus, cosa que es deu en gran mesura a un caràcter molt extensible teixit connectiu. Mitjançant exercicis específics i un augment de l’entrenament lent, s’intenta estabilitzar els insuficients teixit connectiu.
FI = inestabilitat funcional: en aquesta forma d’inestabilitat de l’espatlla, els problemes solen ser causats per desequilibris musculars. En el tractament fisioterapèutic d’aquest patró, és important entrenar tota la cadena de moviment del articulació de l'espatlla. En general, les causes del problema atraumàtic tenen més possibilitats de rehabilitació completa que les traumàtiques.
La disciplina i la cooperació del pacient són determinants per a l’èxit de la teràpia.
- TUBS = traumàtica, no direccional (és a dir, només en una direcció), lesió de Bankart, quirúrgica (operativa): aquí, la causa de la inestabilitat de l'espatlla prové d'una lesió, per exemple, una caiguda mentre esquiava o una lesió durant un moviment de llançament. Durant el tractament, és important que el pacient aprengui a adaptar els seus moviments perquè els patrons antics no causin una nova lesió.
- AMBRI = atraumàtic, multidireccional (en totes les direccions), bilateral (per les dues cares), rehabilitació i inferior (secció inferior de la càpsula): aquí, la causa de les queixes no es basa en el trauma.
Els problemes solen ser ambigus, cosa que es deu en gran mesura a un caràcter molt extensible teixit connectiu. Mitjançant exercicis específics i un entrenament lentament augmentat, s’intenta estabilitzar el teixit connectiu insuficient.
- FI = inestabilitat funcional: en aquesta forma d’inestabilitat de l’espatlla, els problemes solen ser causats per desequilibris musculars. En el tractament fisioterapèutic d’aquest patró, és important entrenar tota la cadena de moviment de l’articulació de l’espatlla.
Tots els articles d'aquesta sèrie:
