Malaltia cardíaca valvular

In cor defectes de les vàlvules (vitias cardíaques), es distingeix entre les estenosis de les vàlvules cardíaques (estenosis valvulars), les debilitats de les vàlvules cardíaques (insuficiències valvulars) i els defectes combinats de les vàlvules cardíaques N’hi ha de congènites (congènites) i adquirides cor defectes o defectes valvulars.

Defectes cardíacs congènits o defectes cardíacs valvulars (HKF)

Els defectes cardíacs congènits es divideixen en:

Principals defectes congènits de la vàlvula cardíaca (HKF):

  • Estenosi istmica aòrtica (ISTA; sinònim: coarctació de l’aorta: coarctatio aortae); incidència: 6%; ICD-10-GM Q25.1: coartació de l’aorta): estrenyiment de l’istme aortae (“estenosi aòrtica").
  • Defecte septal auricular (TEA; defecte septal auricular); incidència: 7-10%; ICD-10-GM Q25.1: Coarctació de l’aorta): bretxa a l’envà entre les dues cambres del cor.
  • Defecte septal auriculoventricular (AVSD; combinació d’un defecte septal ventricular (forat al septum dels ventricles) i un defecte septal auricular ((forat al septum de les aurícules)) (incidència: 40 per cada 100 nadons; ICD-000 -GM Q10: defecte de l’envà auricular i ventricular); ocurrència freqüent en nens amb anomalia cromosòmica en forma de trisomia 21.2 2 (Síndrome de Down).
  • Tetralogia de Fallot (també tetralogia de Fallot) (10-15%; ICD-10-GM Q21. 3: Tetralogia de Fallot): malformació congènita del cor que consta de quatre components (per tant, tetralogia): una estenosi pulmonar (estrenyent-se al tracte de sortida ventricle dret cap al pulmonar artèria), un defecte del septum ventricular (defecte al septum ventricular), una aorta que circula per damunt del septum ventricular i posterior ventricular dret hipertròfia (ampliació patològica (hipertròfia) del teixit muscular al ventricle dret del cor).
  • Ductus arteriosus botalli persistent (sinònims: Ductus arteriosus persistens, persistent ductus arteriosus, PDA; ICD-10-GM Q25.0: patent ductus arteriosus) - és present quan el conducte arteriós (ductus botalli), que proporciona una connexió vascular entre el aorta (l 'aorta) i el truncus pulmonalis (pulmonar artèria) en el fetus (prenatal) circulació, no ha tancat tres mesos després del naixement.
  • Atresia pulmonar (ICD-10-GM Q25.5: Atresia pulmonar artèria) - fracàs en l'establiment de l'artèria pulmonar.
  • Estenosi pulmonar (freqüència: 6%; ICD-10-GM Q24.3: Estenosi pulmonar infundibular) - estrenyiment del tronc pulmonal
  • Transposició de les grans artèries (sinònim: dextro-transposició (transposició d) de les grans artèries; d-TGA) (freqüència: 6%; ICD-10-GM Q20.3: unió ventriculoarterial discordant) - malformació congènita en què l'aorta està connectada al ventricle dret del cor i l'artèria pulmonar està connectada al ventricle esquerre del cor
  • Atresia tricúspide (ICD-10-GM Q22.4: Congènita vàlvula tricúspide estenosi): absència de la vàlvula tricúspide.
  • Defecte septal ventricular (VSD; defecte septal ventricular; defecte septic ventricular) (incidència: 15-30%; congènit més freqüent) defecte cardíac; ICD-10-GM Q21.0: defecte septal ventricular); es distingeixen quatre tipus de VSD diferents:
    • VSD perimembranós: incidència aproximadament del 80%.
    • VSD muscular: envoltat de teixit muscular al voltant; quan hi ha diversos defectes, es coneix amb el nom de "formatge suís".
    • VSD subarterial (sinònims: defecte subpulmonar, defecte del con, VSD “sortida”): tancament incomplet de l’envà del con
    • Entrada VSD (sinònim: tipus “canal AV”): situat immediatament darrere del vàlvula tricúspide (vàlvula cardíaca entre el aurícula dreta i el ventricle dret); ocurrència agrupada en trisomia 21.

Defectes cardíacs adquirits o defectes de la vàlvula cardíaca (HKF)

Els defectes cardíacs adquirits es divideixen en:

  • Estenosi valvular (“estenosi valvular”) amb insuficiències de pressió.
  • Insuficiències de vàlvules ("fugues de vàlvules") amb volum carregant
  • Viti cardíac combinat, és a dir, ocurrència comuna d'ambdues formes.

Malaltia cardíaca valvular major adquirida (HKF):

La prevalença (incidència de la malaltia) per defectes cardíacs congènits és del 0.8% de tots els nounats. Segons el tipus de defecte cardíac, la prevalença varia del 0.1 al 0.4% (cor triatriatum) i del defecte septal ventricular (15-30%). El defecte valvular més comú és prolapse de vàlvula mitral (fins a un 6%), seguit de estenosi de la vàlvula aòrtica (5%). Curs i pronòstic: normalment, els defectes valvulars tenen un curs progressiu. Si el defecte valvular causa símptomes, el pronòstic és bastant pobre. Una vàlvula cardíaca danyada es pot inflamar, cosa que té un efecte desfavorable sobre el curs. En alguns casos, arítmies cardíaques es desenvolupen a causa del defecte valvular. A causa del progrés mèdic, aproximadament el 90% de totes les persones amb problemes congènits defecte cardíac arribar a l'edat adulta en països amb opcions d'intervenció adequades.