El múscul cricotiroïdal és un múscul laringi que s’origina a partir del cricoide cartílag i s’uneix al cartílag de la tiroide (cartilago thyroidea). La seva funció és tensar el corda vocal (ligamentum vocale). En conseqüència, el dany al múscul pot provocar problemes de parla.
Què és el múscul cricotiroïdal?
A la gola humana, per sobre del glàndula tiroide, rau la laringe, que consta de tres plantes. La part superior és la supraglotis (vestíbul laringi), la mitja és la glotis (cavitas laryngis intermedia) i el pis més baix correspon a la subglotis (cavitas infraglottica). Llocs històrics de laringe hi ha nombrosos músculs i cartílags, alguns dels quals participen en la deglució i la tos, però també en la parla. El múscul cricotiroïdal és un d’aquests músculs: la seva tensió es transmet a la tensió del corda vocal. En medicina, el múscul cricotiroïdal també es coneix com a múscul extern o anticus, o simplement com a anticus o. Aquesta designació és freqüent, especialment en l’ús clínic. Només el múscul cricotiroïdal representa la musculatura laríngia externa. La musculatura laríngia interna, en canvi, està formada per vuit músculs diferents.
Anatomia i estructura
Com a múscul esquelètic estricat, el múscul cricotiroïdal forma part del sistema musculoesquelètic del cos humà. Consisteix en fibres musculars que s’agrupen en feixos, envoltades per una capa de teixit connectiu. El múscul cricotiroïdal es compon de tres parts diferents, a les quals els anatomistes es refereixen com pars horizontalis ("part horitzontal"), pars obliqua ("part obliqua") i pars recta ("part recta"). Les tres parts difereixen pel seu origen al cricoide cartílag arc, però s’uneixen a la part inferior del cartílag tiroide (cartílag thyroidea). La tiroide cartílag té forma de rètol o anell ornamental i consisteix en una placa de cartílag i un arc (arcus). Les primeres publicacions recents reconeixen el pars horizontalis com a part independent. La seva estructura tissular distingeix la pars horizontalis dels altres components del múscul esquelètic. La pars obliqua s’origina a la regió posterior de l’arc del cartílag cricoide. En canvi, l’origen de la pars recta és anterior al cartílag. A partir d’aquí, el pars recta tira fort cap a la placa del cartílag tiroide.
Funció i tasques
A la laringe, el múscul cricotiroïdal contribueix a la formació de sons. La seva funció és estirar el corda vocal (ligamentum vocale), dels quals cada persona en té un total de dos: una dreta i una esquerra. En estirar el lligament, el múscul laringi extern és capaç de canviar el to de la veu. Quan les cordes vocals estan fortament estirades, el so és més elevat; en canvi, si el múscul cricotiroïdal exerceix només una lleugera atenció a les cordes vocals, se sent un so més profund. Aquest canvi és el resultat del flux d’aire que travessa la glotis i fa vibrar l’aire. L’oïda percep aquestes vibracions com a sons. Per estirar la corda vocal, el múscul cricotiroïdal estira el cartílag cricoide cap enrere i cap amunt. L’estirada és el resultat de l’escurçament (contracció) de les fibres musculars. El múscul rep el senyal de contracció a través del nervi laringi superior. El nervi es ramifica des de la nervi vag (nervi cranial X). Un senyal nerviós que mana a la contracció del múscul passa a la branca externa o ramus extern del nervi laringi superior. Les seves fibres nervioses acaben finalment a les fibres musculars del múscul cricotiroïdal en una placa final motora, determinant la seva activitat. El control del múscul s’automatitza en adults. Els músculs laríngis interns també participen en la tensió de la corda vocal: per exemple, la contracció del múscul vocal produeix una tensió inherent del lligament vocal.
Malalties
El múscul cricotiroïdal contribueix a la tensió de les cordes vocals, afectant així la veu humana. Per tant, es poden produir danys al múscul lead a trastorns de la parla. Com que el múscul cricotiroïdal es troba a la laringe, les lesions externes aïllades són rares. Més sovint, sofreix danys com a part dels tractaments a la glàndula tiroide. La glàndula tiroide (glàndula tiroide) es troba al coll lleugerament inferior a la laringe, on produeix el les hormones L-triiodotironina (T3) i L-tiroxina (T4). Diverses malalties poden alterar el funcionament de la glàndula tiroide. A causa de les tasques endocrines de la glandula tyhroidea, aquestes malalties afecten parcialment el metabolisme de tot l’organisme. A més d'altres nombroses causes, els tumors també es poden considerar per a queixes a la zona de la glàndula tiroide. Els metges sovint n’eliminen úlcera quirúrgicament. Tant durant aquest procediment com durant qualsevol radiació posterior teràpia, es pot danyar el múscul cricotiroïdal. No obstant això, el múscul laringi extern també pot ser objectiu de canvis previstos. Les dones transsexuals que eren homes al néixer i que s’identifiquen com a dones de vegades pateixen que la seva veu soni massa profunda i, per tant, masculina. Hormona teràpia també afecta la veu administració del sexe femení les hormones, però no pot canviar fonamentalment l'estructura anatòmica de la laringe i els seus músculs. Si la persona decideix sotmetre’s a una reassignació de gènere, l’ajust quirúrgic de l’aparell vocal també és una opció en alguns casos. No obstant això, com que qualsevol cirurgia comporta riscos, molts metges recomanen només la parla teràpia primer. Atès que el múscul cricotiroïde tensa les cordes vocals per contracció i augmenta d’aquesta manera la veu, té un paper important en aquest context.
