Sinònims
Mèdic: substantia grisea spinalis SNC, medul·la espinal, cervell, cèl·lules nervioses
Declaració
Segons REXED, el gris medul · la espinal substància, que és papallona-en forma de secció transversal, es pot dividir en 10 capes (Laminae spinalales IX). Les capes I-VI formen la banya posterior - la columna posterior (somatosensorial = sensació), les capes VIII i IX la banya anterior - la columna frontal (funció motora = musculatura) i les capes VII i X formen l’anomenada “part intermèdia” ( pars intermedia), en què tenen lloc diversos processos.
Classificació de la matèria grisa
Les cèl·lules de la matèria grisa de la medul·la espinal es poden dividir en
- Cèl·lules arrel i
- Cèl·lules de l’interior
Cèl·lules arrel
Les cèl·lules radicals són principalment cèl·lules nervioses motores (cèl·lules nervioses que controlen els músculs), que surten de la medul · la espinal a través de l’arrel anterior: les fibres dels músculs esquelètics i viscerals encara es contrauen a l’arrel espinal anterior, però després es separen. Les cèl·lules de l’arrel somatomotora (= cèl·lules de la banya anterior, motoneurones) són les cèl·lules nervioses més grans de la medul · la espinal amb un diàmetre de 40-80 m (és a dir, 4-8 centèsimes de mm). Són multipolars gangli cèl·lules, el que significa que a més d’una extensió de transmissió d’impulsos (axon), tenen almenys dues extensions “receptores d’impulsos” (= dendrites), però generalment considerablement més.
- Aquells que subministren (innerven) els músculs esquelètics estriats, és a dir, els músculs que fem servir a l’atzar (per exemple, quan aixequem el braç). S’anomenen cèl·lules d’arrel somatomotores (somatomotor = moviment “corporal”) o alfa-motoneurones (es troben a la banya anterior) i
- Aquells que subministren (innerven) els músculs viscerals, que no podem controlar a propòsit (per exemple, els moviments intestinals), i les cèl·lules glandulars. S’anomenen cèl·lules radicals visceromotores (lat.
Vísceres = els òrgans, els intestins)
- Així com les cèl·lules arrels motores més petites anomenades gamma-motoneurones.
- Dendrites
- Cos cel·lular
- Axon
- nucli
Moltes extensions (axons) d'altres cèl·lules nervioses acaben en elles en forma de punts de contacte (sinapsis), que proporcionen informació de localitzacions corporals més llunyanes (perifèria), d’altres segments de medul·la espinal, de l’escorça cerebral, de la cerebel i de la cervell tija. Aquesta informació explica el neurona motora com reaccionar per crear un moviment que sigui significatiu per a l’organisme. Figura Finals nervioses Synapse
- Final nerviós (Axon)
- Substàncies missatgeres, per exemple
dopamina
- Altres terminacions nervioses (dendrita)
Les cèl·lules de l’arrel visceral són més petites (15-50 m) i pertanyen a les autònomes, és a dir, involuntàries, sistema nerviós. També són multipolars. Els cossos cel·lulars del simpàtic, actiu durant les reaccions d’estrès, es troben a la banya lateral de la medul·la toràcica i lumbar superior (C8-L2); les seves extensions (axons) funcionen breument amb les de les cèl·lules de la banya anterior somatomotores i després, com l'anomenat ramus communicans albus, condueixen a la cadena fronterera del sympathicus (= truncus sympathicus), que recorre la columna vertebral.
Allà es canvien a un segon cèl·lula nerviosa. Els cossos cel·lulars del parasimpàtic, actiu en repòs, es troben a la medul·la sacra (S2 a S4) entre la banya anterior i la posterior. Les seves extensions condueixen a ganglis (= acumulacions de cèl·lules nervioses) a prop dels seus òrgans diana, p.
