definició
La meditació descriu un procés en què se suposa que la ment es calma i es recol·lecta mitjançant l’aplicació de determinades tècniques, incloses respiració i la postura. Aquesta pràctica espiritual, practicada en moltes cultures i religions, pretén conduir a un estat de consciència en el qual la concentració és profunda relaxació, interior equilibrar i l’atenció plena s’aconsegueix. Les paraules clau que intenten descriure l'estat aspirat amb més detall són "Silenci", "buit", "unitat de cos i ment", "estar en l'aquí i l'ara" i "estar lliure de pensaments". El terme "meditació" es deriva del llatí "meditatio", que significa "reflexionar, reflexionar".
Indicacions mèdiques per a una meditació
Derivat de la pràctica de meditació hi ha l’anomenada “Reducció de l’estrès basada en el mindfulness” (MBSR). Es tracta d’un programa que s’utilitza, per exemple, en el context de diversos comportaments i psicodinàmics psicoteràpia mètodes. Inclou exercicis per a la consciència corporal conscient, ioga postures, meditació asseguda i caminant. La formació MBSR pretén mostrar efectes positius en el tractament de nombrosos quadres clínics diferents: per exemple, pot tenir un efecte curatiu sobre les dolor, ansietat o atacs de pànic, trastorns del son, depressió, mals de cap i migranyes, malalties de la pell, estómac problemes i síndrome de burnout. També es diu que ajuda els pacients reduir l'estrès, ansietat i depressió, cosa que els permet fer front millor a la seva malaltia.
Què passa durant una meditació?
Es poden distingir moltes tècniques de meditació diferents. Aproximadament, es poden dividir en dos grups: la meditació passiva i la activa. La meditació passiva medita en una posició asseguda tranquil·la, mentre que la meditació activa també implica moviment i parla.
Les formes de meditació conegudes a Occident són Vipassana i Zazen. L’exercici bàsic aquí és concentrar-se completament en els fenòmens mentals, emocionals i físics del present. Per tant, el focus se centra en un enfocament conscient del cos i la ment.
En la meditació Samatha, el flux diari de pensaments s'ha d'interrompre concentrant-se en un sol objecte. Aquest objecte pot ser la vostra pròpia respiració, però també una imatge davant de l'ull interior (anomenat chakra) o un mantra, és a dir, una síl·laba (per exemple, "Om") que es repeteix constantment a la vostra ment.
Amb l'ajut d'aquesta tècnica, es pot aconseguir un profund calmar la ment. Una forma de meditació activa és Ioga. Ioga inclou diversos exercicis de moviment i postura, respiració tècniques, el dejuni i altres formes d’ascetisme.
Els aspectes meditatius també tenen un paper important en diverses formes d’arts marcials, dansa i música. Els canvis fisiològics durant una meditació es mostren a través d’un batec del cor alentit, una disminució de sang pressió, més profunda respiració, múscul relaxació i una disminució de l'activitat de les glàndules sudorípares. Profund relaxació fins i tot es pot representar en l'anomenat electroencefalograma (EEG) per més lent i sincronitzat cervell activitat.
Es diu que les persones que mediten regularment tenen una major densitat de cèl·lules nervioses a l’escorça orbitofrontal i en zones de l’escorça cerebral que són importants per als processos cognitius i emocionals i el benestar. Una densitat cel·lular més alta també es troba a la hipocamp i a l’escorça insular, que són importants per a la percepció corporal, l’autopercepció, però també la compassió. No obstant això, la densitat de la matèria grisa a l’amígdala, una regió important per al processament de l’estrès i l’ansietat, hauria de ser menor.
La qüestió de si la meditació alenteix l'envelliment de la cervell és objecte de la investigació actual. La investigació sobre la meditació mostra que la compassió es pot entrenar mitjançant la meditació. Per exemple, s’ha demostrat que en el cervell dels monjos budistes les reaccions a estímuls que desencadenaven compassió (com el so d’algú que plora) eren més fortes que en altres persones.
