meiosi

definició

La meiosi és una forma especial de divisió nuclear i també s’anomena divisió de maduresa. Conté dues divisions, que converteixen una cèl·lula mare diploide en quatre cèl·lules filles haploides. Aquestes cèl·lules filles contenen cadascun un cromosoma 1-cromatida i no són idèntiques. Aquestes cèl·lules filles són necessàries per a la reproducció sexual.

introducció

En els homes, les cèl·lules germinals són els espermatozoides formats al testicles. L’equivalent en una dona són els ous que té des del naixement. Una cèl·lula germinal haploide de cada progenitor es fon per formar un doble conjunt de cromosomes, que es pot trobar a totes les altres cèl·lules del cos. Si una de les dues divisions és defectuosa durant la meiosi, es poden produir aberracions cromosòmiques numèriques, com la trisomia 21 (coneguda com Síndrome de Down).

Quina és la funció de la meiosi?

La funció de la meiosi és la producció de cèl·lules germinals tant en organismes femenins com masculins. Són necessaris per a la reproducció sexual i es troben en conseqüència en mamífers i humans. Després de la meiosi, una cèl·lula amb un conjunt doble (diploide) de cromosomes es converteix en quatre cèl·lules amb un únic conjunt (haploide) de cromosomes.

Aquesta reducció del conjunt de cromosomes és molt important, perquè si no, dues cèl·lules germinals amb un conjunt de cromosomes doble es fusionarien durant la fecundació. El resultat seria un ésser viu amb un conjunt de cromosomes quàdruples (tetraploides). Aquesta aberració cromosòmica representa aproximadament el 5% de tots els avortaments involuntaris.

A més de la reducció del conjunt de cromosomes i la producció de cèl·lules germinals, la meiosi té una altra funció. La meiosi assegura la diversitat genètica distribuint aleatòriament les cromàtides entre les quatre cèl·lules filles. A més de la distribució aleatòria del material genètic, també hi ha l’intercanvi d’informació genètica entre materna i paterna cromosomes. Aquest procés s’anomena creuament i augmenta encara més la recombinació genètica i la diversitat. Aquest tema també pot ser del vostre interès: Tasques del nucli cel·lular

Quin és el procés de meiosi?

El curs de la meiosi és sempre el mateix i es pot dividir aproximadament en dues parts. Al seu torn, consten de diverses fases, que són, però, idèntiques en ambdues divisions. Primera divisió de la meiosi La meiosi comença amb el doble de les dues cromàtides, de manera que la cèl·lula té un doble conjunt de cromosomes amb quatre cromàtides.

Segueix la primera divisió de la meiosi, en què els dos parells de cromosomes estan separats entre si. Les dues cèl·lules resultants tenen cadascun un cromosoma amb dues cromàtides. Aquesta divisió s’anomena divisió de reducció, perquè el doble conjunt de cromosomes es redueix a la meitat.

Procedeix en diverses fases, que tenen els mateixos noms que en mitosi: a més, en aquesta part de la meiosi el material genètic es recombina dins dels cromosomes. Es tracta d’un intercanvi de certs segments d’ADN entre ambdós cromosomes, que s’anomena encreuament. Segona divisió de la meiosi La segona part de la meiosi consisteix en l’anomenada divisió d’equacions.

Aquí, les dues cromàtides germanes estan separades entre si. Es formen un total de quatre cèl·lules germinals, que només contenen una cromàtida com a genoma genètic. Com a la primera divisió meiòtica, les quatre fases (profase, metafase, anafase, telofase) també es poden trobar aquí.

La separació de les cromàtides germanes a la segona part de la meiosi es pot comparar amb la mitosi, ja que també les cromàtides se separen i es dirigeixen cap als pols cel·lulars oposats.

• Profase
• Metafase
• Anafase
• Telofase.

La meiosi és important per al desenvolupament de cèl·lules germinals i es pot dividir en diferents etapes. En primer lloc, cal distingir entre la meiosi I i la meiosi II.

Aquesta classificació és útil perquè es produeixen dues divisions cel·lulars durant la meiosi. La primera divisió s’anomena divisió de reducció, perquè els dos cromosomes homòlegs estan separats entre si. Així, un doble conjunt de cromosomes es transforma en un únic conjunt de cromosomes.

Aquesta primera meiosi es pot dividir en quatre fases: la cèl·lula original té dos cromosomes, que es duplicen per replicació. El resultat és una cèl·lula amb quatre cromàtides. A la profase, els cromosomes es condensen i s’acosten.

Aquesta proximitat espacial dels dos cromosomes és important per al següent encreuament: aquí, els dos cromosomes intercanvien material genètic, cosa que augmenta la diversitat genètica. A continuació, arriba la metafase, en què els dos cromosomes homòlegs estan disposats en el pla equatorial. Al mateix temps, es forma l’aparell del fus.

A l’anafase, els parells de cromosomes se separen els uns dels altres i s’atrauen cap als pols cel·lulars oposats. En la darrera fase, la telofase, la membrana cel · lular es restringeix de manera que es formen dues cèl·lules filles. Aquests tenen un conjunt senzill de cromosomes, però consisteixen en dues cromàtides.

Després ve la segona divisió de la meiosi. Això s’anomena divisió d’equacions i afecta les dues cèl·lules filles haploides. Durant aquesta divisió, les cromàtides germanes es separen entre elles, donant lloc a un total de quatre cèl·lules amb una cromàtida.

La meiosi II és molt similar a la mitosi i també es pot dividir en les mateixes fases: a la profase, les cromàtides germanes es condensen i comença a formar-se l’aparell del fus. A la metafase, les cromàtides es disposen en el pla equatorial de manera que ambdues cromàtides tenen aproximadament la mateixa distància del pol cel·lular. A l’anafase, les cromàtides germanes se separen entre elles i migren cap al pol cel·lular.

A la telofase el membrana cel · lular es torna a restringir i es formen noves petxines nuclears. Així, es formen un total de quatre cèl·lules filles, que contenen un conjunt senzill de cromosomes en forma de cromàtide com a material genètic. Aquestes cèl·lules germinals, gàmetes o gàmetes, són diferents en ambdós sexes.

En les dones, els òvuls són presents des del naixement, però es troben en una forma inactiva fins a la pubertat. Amb el començament de la maduresa sexual, un òvul madura cada mes, que després es pot fertilitzar. En els homes, la producció de esperma al testicles no comença fins al començament de la pubertat. A diferència de les dones, els homes són capaços de produir cèl·lules germinals fins a la vellesa.

• Profase I
• Metafase I.
• Anafase I.
• Telofase I
• Profase II
• Metafase II
• Anafase II
• Telofase II