Què és Molnupiravir?
El molnupiravir és un medicament que s'utilitza per tractar la infecció per Sars CoV-2. El fàrmac està destinat a pacients d'alt risc de 18 anys o més per als quals la vacunació contra el coronavirus pot no ser eficaç. Aquest grup de risc inclou, en particular, pacients prèviament malalts, immunodeprimits o ancians.
L'ingredient actiu interfereix directament amb el procés de replicació del Sars-CoV-2. En la seva presència, els errors genètics s'acumulen al genoma del coronavirus durant cada pas de multiplicació. Els experts es refereixen a això com a "mutacions sense sentit".
La taxa de mutació més alta provocada pel fàrmac és fatal per al coronavirus: com més errors genètics hi hagi en el genoma viral recentment copiat, més gran serà la probabilitat que el Sars-CoV-2 ja no sigui "funcional". Si la informació genètica viral és massa defectuosa, el virus ja no es pot replicar i la malaltia Covid-19 disminuirà més ràpidament.
Quan s'aprovarà Molnupiravir?
El fàrmac Molnupiravir de Merck, Sharp and Dohme (MSD) i Ridgeback Biotherapeutics encara no ha estat aprovat per a la Unió Europea. L'ingredient actiu, també conegut com MK-4482 o EIDD-2801 durant la fase de desenvolupament, està actualment en revisió.
Com s'utilitza el molnupiravir?
El tractament amb molnupiravir s'ha d'iniciar tan aviat com sigui possible, normalment entre tres i cinc dies després d'un diagnòstic confirmat de Covid-19. La dosi diària recomanada és de 800 mil·ligrams dividits en quatre comprimits individuals, cadascuna per prendre durant cinc dies sense interrupció.
Com que l'estudi pivot ("MOVe-out") va incloure només adults, no es disposa de dades sobre l'ús en nens i adolescents.
Quina eficàcia és el molnupiravir?
L'ingredient actiu redueix la proporció de pacients d'alt risc que requereixen tractament hospitalari per a la covid-19, independentment de la variant viral.
Les dades inicials d'eficàcia van ser proporcionades per l'assaig pivotal MOVe-out. Va tenir lloc a 82 centres de 12 països. Va inscriure pacients no hospitalitzats amb infecció confirmada per Sars-CoV-2 que tenien un risc més elevat de patir un curs greu.
Aquests inclouen pacients amb:
- Sobrepès greu (obesitat amb un IMC superior a 30).
- Persones majors de 60 anys
- Persones amb malaltia pulmonar crònica (per exemple: MPOC)
- Pacients amb càncer
- així com altres persones premalaltides (per exemple: diabetis mellitus, malaltia coronària, insuficiència cardíaca, miocardiopatia, insuficiència renal, etc.).
Avaluacions més recents en grups de pacients més grans suggereixen una reducció (relativa) del risc d'hospitalització d'aproximadament un 30 per cent.
Quins són els efectes secundaris del molnupiravir?
Els documents reguladors i les dades d'observació inicials al Regne Unit suggereixen que el molnupiravir sembla ser un fàrmac ben tolerat. Tanmateix, en aquest moment no és possible una avaluació concloent del perfil dels efectes secundaris.
Amb més freqüència, els participants van reportar efectes secundaris lleus transitoris com ara:
- diarrea (diarrea)
- malestar general
- Marejos
- @mal de cap
Els efectes secundaris greus no es van produir en els estudis fonamentals. Tampoc es coneixen les possibles interaccions amb altres fàrmacs.
Embaràs i lactància
No s'ha de prendre molnupiravir durant l'embaràs. Encara que no s'han establert de manera concloent, els estudis en animals suggereixen que el molnupiravir és probablement embriotòxic i, per tant, podria danyar el fetus.
Les parelles no haurien de concebre un fill durant el tractament amb molnupiravir, inclòs un període de tres mesos després del tractament. No s'ha estudiat sistemàticament si el molnupiravir pot passar a la llet materna. Segons l'avaluació d'experts, la lactància materna s'ha de reprendre no abans de quatre dies després de la suspensió del medicament.
No es disposa de dades sobre seguretat a llarg termini. Alguns experts expressen la seva preocupació: almenys en proves de laboratori amb sèries cel·lulars, s'ha observat un efecte mutagènic, és a dir, mutagènic. Això probablement també podria indicar un augment del risc de càncer.
No obstant això, no és possible extreure conclusions sobre l'efecte en humans a partir d'una sola prova cel·lular al laboratori. No obstant això, els estudis posteriors haurien de dissipar aquestes preocupacions per confirmar la seguretat a llarg termini de l'ingredient actiu.
Quins són els motius dels problemes de seguretat?
L'ingredient actiu molnupiravir és l'anomenat "promedicament". Això vol dir que la substància inicial encara no és efectiva. Només es transforma en una substància activa per processos metabòlics posteriors al cos del pacient. Això s'introdueix al genoma viral en lloc d'un bloc de construcció d'ARN que realment es pretén, produint així còpies virals defectuoses.
La por d'alguns científics és que en comptes d'un bloc de construcció que s'insereixi a l'ARN viral, es pugui crear inadvertidament una molècula semblant a l'ADN humà. Aquesta molècula espúrea es podria incorporar al genoma del pacient durant la divisió cel·lular. Això, segons la hipòtesi, donaria lloc a mutacions en el genoma humà.
Quines altres preguntes estan obertes actualment?
Alguns experts temen que l'ús generalitzat de molnupiravir pugui augmentar la pressió de selecció del Sars-CoV-2. Això al seu torn afavoriria l'aparició de noves variants de virus.
Tanmateix, l'aplicació pràctica fins ara tampoc proporciona cap evidència concreta d'aquesta suposició.