Nom llatí: Rubus fruticosus
Descripció de la planta: el seu sotabosc pot ser impenetrable, les seves branques i branquillons porten espines corbes. Sovint es troben baies i flors al mateix arbust. Les flors són blanques o vermelloses pàl·lides, les baies són inicialment vermelles i, quan són madures, blau-negre. Època de floració: els arbustos de mores floreixen de maig a hivern. Origen: creix i prolifera en diverses espècies arreu d’Europa.
Parts vegetals d’ús medicinal
fulles, suc preparat a partir de la fruita
Ingredients
A les fulles adobants, àcids orgànics, flavonoides. El suc conté vitamines i minerals.
Efectes curatius i ús de mores
L’agent bronzejador de les fulles té un efecte lleugerament farcit i, ja que el te (gargarisme i esbandida), té un efecte calmant sobre les mucoses inflamades de la gola i faringe.
Preparació
Tanmateix, les fulles de mora s'utilitzen principalment soles, però principalment junt amb altres medicaments, menys amb finalitats medicinals, més com a te de la casa. Te de fulles de mora: aboqueu 1⁄4 l d’aigua bullent sobre 2 culleradetes muntades de fulles, deixeu-ho empinar durant 15 minuts, coleu-ho i beveu-lo endolcit amb llimona o mel. Per fer gàrgares sense additius.
Combinació amb altres plantes medicinals
Fulles de mora 10.0 g Fulles de gerds 10.0 g Pols de peu fulles 10.0 g Flors de tilo 10.0 g Preparat tal com s'ha descrit anteriorment, el te augmenta la resistència als refredats. Per disgust estómac, nàusea, diarrea: fulles de mora i gerds cadascuna de 10.0 g floreix de camamilla 10.0 g menta pebre fulles 10.0 g Preparat tal com s'ha descrit anteriorment.
Efecte secundari
Cap a témer.
