La casa del nou l'arbre és al sud-est d'Europa, Xina, Àsia Central i la zona que s'estén des de l'Àsia Menor fins al nord de l'Índia. L’arbre es conrea ara al nord d’Àfrica, Amèrica del Nord, Àsia Oriental i a tota Europa. El material de les fulles prové d’importacions dels països d’Europa oriental i sud-est.
Noguera en herboristeria
In medicina herbari, principalment les fulles de vores senceres del nou s’utilitzen arbres (Juglandis folium), alliberats del raquis, i més rarament les closques de fruites externes (Juglandis fructus cortex).
Noguera: característiques especials
Nou arbres créixer d’entre 10 i 25 m d’alçada. Porten fulles grans i imparipinnades, primer vermelloses, després verdoses. Les flors femenines pengen en dos o tres en els extrems de les branques, mentre que les flors masculines pengen en llargs aments.
La noguera és una drupa envoltada per una closca verda inicialment llisa; més tard la closca es torna marró. Dins de la noguera dura hi ha els cotiledons marrons i cartilaginosos, que són comestibles i són un ingredient popular cereals, pastissos, amanides i molts altres plats. També són comestibles nous de la noguera negra (Juglans nigra) i les de la noguera grisa (Juglans cinerea).
Les fulles de noguera com a medicament
El medicament tallat consisteix en fragments de fulles de color marró-verdós, trencadissos i sense pèls a banda i banda. Només amb una lupa es poden fer petites mates de cabell es pot veure a la part inferior de les fulles. Les venes de les fulles també són ben visibles.
Les fulles de noguera desprenen una feble olor aromàtica. El sabor de les fulles és lleugerament amarg, ratllat i astringent.
